L'eix comercial de Sant Andreu s'ha presentat voluntari per al desenvolupament d'un pla pilot pioner a la ciutat que vol demostrar que el transport sostenible de mercaderies és possible; potser una mica més difícil d'organitzar, perquè cal posar d'acord diferents actors, però viable, al cap i a la fi. I més eficient mediambientalment parlant.

El pla es desenvolupa des del 19 de març i s'allargarà fins a finals de maig. Aquesta setmana ja hi ha una trentena de botigues adherides al programa, però es preveu el nombre arribi fins a 40, en finalitzar el programa. L'objectiu del pla és descongestionar el trànsit, afavorir la mobilitat a la ciutat i reduir els nivells de contaminació.

La idea, de fet, va sorgir de la preocupació de la congestió del carrer i per canviar el fet que el repartiment de mercaderies no es pot desviar i és un problema que creix cada any. Segons explica Joan Mateu, portaveu de l'eix comercial de Sant Andreu, «l'èxit de l'eix provoca que cada vegada hi hagi més mercaderies per moure». El problema, però, és doble, perquè els alts preus dels lloguers dels locals comercials fan que aquests siguin més petits o que cada vegada sigui menys rendible utilitzar la botiga també com a magatzem. Els transportistes, doncs, han de fer més sovint la tasca de repartiment perquè l'espai és escàs. Així sorgeix, fa ara ja gairebé uns quatre anys –i en el marc del Pacte per la Mobilitat– la idea del trencament de la càrrega, que vol solucionar d'un sol cop tots dos problemes. Durant aquest temps, però, s'han estat buscant les condicions idònies per desenvolupar el pla. «Vam veure el cel obert quan el districte de Sant Andreu va comprar l'antiga fàbrica de la Fabra i Coats. Era el local que necessitàvem per fer la concentració de les mercaderies», explica Joan Mateu. De fet, un dels esculls principals per desenvolupar el projecte en l'àmbit local és la necessitat de disposar de grans magatzems lliures a prop dels eixos comercials de la ciutat que tinguin un accés el més còmode possible per a les empreses de repartiment. En el cas de la Fabra i Coats (carrer de Sant Adrià, 20) es reunien tots els requisits.

D'altra banda, el finançament de la campanya es reparteix entre l'eix comercial de Sant Andreu (que aportarà vora 20.000 euros), el districte de Sant Andreu (amb la cessió de la planta) i l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, que ha ofert el suport tècnic i pràctic del pla.

DE MALATS A SÒCRATES
El pla pilot es desenvolupa al carrer Gran de Sant Andreu, justament al tram comprès entre els carrers de Malats i de Sòcrates, que és el tram amb més densitat comercial i amb molta indisciplina viària en les descàrregues de mercaderies. «En aquest tram es concentren unes 120 botigues, però no totes participen en el pla pilot perquè havíem d'establir algunes restriccions», explica Mateu.

De fet, s'han exclòs del projecte les botigues d'electrodomèstics i mobles (gran volum), l'alimentació (per cadena de fred) i la joieria i rellotgeria (per motius de seguretat). Feta l'esporga, queden 60 botigues, però el topall màxim per fer la prova es fixa en 40 establiments.

Així, el material es rep a l'antiga Fabra i Coats i es reparteix amb tres vehicles elèctrics de petita mida (però de tres metres cúbics de capacitat) i una bicicleta de remolc fins al punt de venda final.

L'encarregada de la botiga La Mallorquina (Gran de Sant Andreu, 202) reconeixia ahir que la iniciativa funciona de manera satisfactòria perquè «no es produeixen cues de camions i el repartiment es fa més fàcilment. Els nois aparquen els camionets elèctrics en la zona reservada i porten les caixes en carretes». També en Pròsper Puig, amo de la Cansaladeria Puig (Gran, 147), explica que la iniciativa és bona tot i que han sorgit alguns problemes: «Un problema ha estat la reticència dels transportistes a col·laborar per un espai de temps reduït. Saben que a finals de maig acabarà la prova i els costa. He tardat tres setmanes a convèncer un dels transportistes que treballa per a mi.» El xarcuter, que només emmagatzema el que no és fresc, fa una valoració positiva de la mesura i diu que el més interessant és «la reducció del trànsit».