dissabte, 14 d'abril de 2007
> Estatut
la galeria
JOSEP FERRER I COSTA.
La història de l'Estatut de Catalunya vigent s'està convertint en una de les pàgines d'humor més aconseguides de la nostra història recent. Després d'un procés d'elaboració rocambolesc al Parlament de Catalunya, d'una retallada d'escàndol al Congrés espanyol, finalment va ser ratificat pel poble de Catalunya en un referèndum que va passar sense pena ni glòria el 18 de juny passat, tot arrossegant, de passada, el govern de Maragall que l'havia infantat. Per si no n'hi hagués prou, ara el Tribunal Constitucional espanyol amenaça de retallar-lo encara més en un acte clar de colonialisme. És a dir que l'opinió de mitja dotzena de jutges d'un passat democràtic més que dubtós val més que la de set milions d'habitants de Catalunya que el va votar. Ara, és clar, els socialistes catalans estan més que espantats, perquè sembla que amb aquest Estatut hagin trepitjat merda. Ja es van haver d'empassar el gripau d'«aprovaré l'Estatut que surti del Parlament català» que va pronunciar solemnement Zapatero i en aquests moments els enginyers del partit, que no és gaire difícil imaginar la pinta que deuen fer, estan preparant un pla B. Ja cal que Déu ens agafi confessats! Com deia el pantarca Francesc Pujols, «el doll més poderós de cinisme, d'humorisme i d'ironia, un doll que no s'acaba mai, surt de la realitat o, per dir-ho altrament, les paradoxes, les facècies, les bromes més pesades neixen de la vida, si és que no són la vida mateixa».
|
