Només els escolars més joves no han passat pel Darder. Durant dècades, els seus animals dissecats van formar part de les sortides didàctiques dels estudiants d'arreu de Catalunya. Les noves generacions d'escolars ara hi aprendran altres coses i de manera diferent.
El Museu Darder d'Història Natural, inaugurat el 1916, s'havia gestat a finals del segle XIX, arran de les estades que feia a la ciutat el veterinari i taxidermista Francesc Darder (director del Parc Zoològic de Barcelona) per tractar-se amb les aigües de la Font Pudosa. Els vincles entre Darder i la ciutat es van anar estrenyent, fins al punt que el van nomenar fill adoptiu. Després d'aquell reconeixement, el científic va donar a Banyoles la seva col·lecció. L'Ajuntament va decidir posar-la a l'edifici que coneixem, una casa aïllada que havien construït el 1884 on hi havia hagut el convent dels Servites i que posteriorment havia estat escola. Inicialment el fons estava format per peces de zoologia, d'anatomia humana i objectes elaborats a partir de parts d'animals, com ara barrets de pell i eines fabricades amb banyes. El 1960 s'hi van incorporar seccions com ara mineralogia, paleontologia i antropologia. A partir del 1970 es van fer remodelacions per anar modernitzant l'exposició i vincular-la a l'estany. És en aquest context que el 1986 el Laboratori de Limnologia de Can Sisó esdevé secció del museu i que més endavant s'obre l'apartat d'ecologia.
Pels banyolins, el Darder estarà sempre lligat a la família Marín, que en van tenir cura durant molts anys. Primer ho va fer Salvi Marín en solitari i posteriorment serien les seves filles Mercè i Lola (aquesta última, traspassada el gener passat) els qui mantenien el local i acompanyaven les visites. Als anys vuitanta aquesta feina es va professionalitzar amb la incorporació d'una conservadora. Els últims cinc anys el museu ha estat tancat.
FAMÓS PEL BOIXIMÀ
La peça més coneguda del vell museu era, sens dubte, el boiximà dissecat. El guerrer havia romàs dècades dins d'una vitrina, fins que van qualificar aquest fet de racista i l'Ajuntament va retirar-lo als magatzems. El cas va convertir-se en un afer d'abast internacional, atès que es va reclamar que es repatriés el cos al país d'on l'havia dut Darder, l'actual Botswana. Efectivament, el 3 d'octubre del 2000 «el negre de Banyoles» va arribar a aquell país, on el van enterrar amb grans honors. L'Ajuntament en té un mal record, d'aquell incident, perquè va comportar una publicitat negativa per a Banyoles a tot el món. No és d'estranyar, per tant, que en aquesta nova etapa del Darder les referències de la que va ser-ne la peça més cèlebre s'hagin diluït.
