L'any 1997, amb motiu del seixantè aniversari del començament dels bombardejos (el setantè ha passat de moment desapercebut), l'Ajuntament de Reus va obrir al públic el refugi de la plaça del Mercadal i va muntar una exposició. La revista de l'Arxiu Històric Municipal de Reus va dedicar un monogràfic complet als bombardejos, en què es descrivia com eren els refugis. Consistien en una sèrie de galeries d'un a dos metres d'amplada per uns dos d'altura, normalment protegides per parets i volta de formigó, excavades a una profunditat superior als quatre o sis metres (segons el tipus de terreny), preferentment sota els edificis, per tal de garantir-ne la seguretat. Quan no era així, com al refugi del Mercadal, la terra que s'extreia de les galeries era dipositada a l'exterior i així s'aconseguia una capa que amortia l'efecte de les bombes. A cada refugi s'hi podia accedir per dues entrades, com a mínim, que estaven separades per un mínim de vint metres. I per evitar l'entrada de les bombes i la metralla, les escales es feien en tres trams, disposats a escaire. L'enllumenat elèctric s'aconseguia amb bombetes de baixa potència. Als refugis més complexos, com el de la plaça de Prim, hi havia infermeria. La ventilació, en alguns casos, s'aconseguia amb fumeres a l'exterior i aparells extractors elèctrics. D'altres vegades s'havien de conformar amb el corrent natural de l'aire entre les dues entrades. No hi havia seients perquè el que es tractava era d'encabir-hi com més gent millor.
El divendres 21 de gener de 1938 arribarà la catàstrofe. Cap a dos quarts d'una del migdia començaran a ploure bombes que deflagraran a les naus de muntatge dels xatos de l'Escola del Treball, on hi ha un refugi de formigó armat, el més professional i militar de la ciutat i on treballa de manera permanent el personal no adscrit a tallers. Però la tragèdia esclatarà al davant de l'entrada del cinema Kursaal, a la cantonada del carrer de Llovera, on hi ha dues de les boques del refugi de l'avinguda de Catalunya, sempre molt transitada de gent per la proximitat de l'estació Vella. Una de les bombes detonarà a la mateixa boca, al primer tram d'escales. La gent hi està apinyada per baixar al refugi i no tothom tindrà temps d'entrar-hi perquè la boca no pot engolir tantes persones. D'altres ja no hi podran arribar i les ones explosives les matarà al carrer i les seves restes quedaran escampades per terra. Hi moriran a l'acte 39 persones i un mínim de setze quedaran ferides. Miquel Serra, que s'hi va trobar, qualificarà la visió de «dantesca i horrorosa».
La ciutat encara no s'haurà recuperat del cop quan tres dies després els avions feixistes hi tornaran. A les vuit del matí, bombardejaran entre el camí de l'Aleixar i el carrer de Castellvell i mataran 22 persones i en feriran onze més. A més, al carrer de Prat de la Riba destrossaran la casa Gay-Borràs, on feia poc que s'havia traslladat el Museu Prim Rull, que estava massa a prop de la fàbrica d'avions. En esfondrar la casa, les bombes destruiran part dels fons del museu i les autoritats en traslladaran el que queda a Vilaplana i a Poblet. Però encara no s'haurà esbandit el núvol de pols que a la una del migdia arribaran nous bombardejos, que faran vint morts i onze ferits més. Els estralls dels atacs aeris del gener de 1938 farà que persones esgarrifades s'instal·lin a viure als refugis. Les autoritats les hauran de fer fora perquè els refugis només són per a moments de necessitat.
