El terme autodeterminació dut a la política catalana posseeix un efecte transversal a totes les forces polítiques de tradició democràtica de Catalunya del qual cap d'elles en pot defugir per estricta dignitat històrica. Sense entrar a debatre com aquest terme ha estat utilitzat de manera partidària, el fons de la qüestió no pot ser ni obviada, ni molt menys menystinguda per totes aquestes forces. Tant per les que la defensen com per les que no.Federalisme, confederalisme, autodeterminació, associació independent de l'Estat espanyol, fins a independència; són conceptes polítics que, com a mínim, poden i fins i tot han de formar part del debat polític actual.
L'adscripció a cadascuna d'aquests conceptes és decisió personal de cadascun dels nostres ciutadans i són ells els que legítimament han de donar el pas o no, cap a un o altre nou estadi polític pel nostre país.
Obrir un debat polític amb aquells que creuen amb l'existència d'altres maneres d'estructurar l'estat o d'interpretar-lo conceptualment de manera diferent a l'actual, no ha de decebre ni sorprendre a ningú, s'ha d'interpretar com un signe de maduresa política i democràtica.
