«En 30 anys hem canviat al 100%.» Així ho assegura el president de la Confraria 15+1, Miguel Herrero, que recorda el naixement de les que ara són les processons que congreguen més públic de Catalunya: al barri hospitalenc de Pubilla Casas, quinze clients d'un bar contemplaven per la televisió les processons de la seva Andalusia natal. Colpits per la nostàlgia van dibuixar la imatge d'una verge en un llençol, la van col·locar sobre una taula, la van flanquejar amb quatre ampolles de cervesa com si d'espelmes es tractés i la van treure al carrer. La sorpresa va ser majúscula quan els veïns contemplaven amb reverència la simulació de processó, cantaven saetas i fins i tot ploraven al pas de la Verge.

Tres dècades més tard, la Confraria 15+1 –el primer nombre representa els fundadors i l'1, el poble de l'Hospitalet– agrupa unes 700 persones, entre portants, natzarens, romans, membres de la banda de música i padrines, a part de col·laboradors que venen medalles i estampes durant les marxes. Mouen nou passos entre els dos que van treure el diumenge de Rams passat –l'entrada de Crist a Jerusalem sobre d'un ase i el Crist captiu– i els set que desfilaran a les processons de divendres sant, dissabte sant i diumenge de resurrecció –Jesús Natzarè, la Mare de Déu dels Dolors, el Crist de l'Expiració, el Sant Sepulcre, la Mare de Déu de la Solitud, Jesús ressuscitat i la Mare de Déu dels Remeis–. El llençol sobre una taula s'ha convertit en unes treballades imatges de fusta envoltades d'espelmes i flors naturals, uns passos construïts per imatgers andalusos que arriben a costar, cadascun, 120.000 euros, que paguen amb subvencions i aportacions de particulars. Enguany s'han canviat les peces de fusta de les cantonades del pedestal del Crist captiu, els faldons del pas de l'entrada a Jerusalem, el sudari del Sant Sepulcre, la gonella interior dels romans i els timbals de la banda de la confraria.

La Confraria 15+1, a més, ha estrenat la renovació del local on treballen des del mes d'octubre fins al juliol. Herrero destaca el variat origen dels associats –no només vénen de l'Hospitalet, també del Prat, de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Vicenç dels Horts, de Tarragona, de Girona i d'Aragó– així com l'elevada quantitat de joves que participen de l'organització de les processons. Ho fan per devoció, «perquè fem sentir protagonistes als joves i perquè qui surt en processó un any s'hi enganxa» explica Herrero.

ALTRES PROCESSONS
Els carrers de Barcelona s'ompliran també de passos, romans i natzarens, sobretot el divendres sant. La Reial Germandat i Confraria de Natzarens del Nostre Pare Jesús del Gran Poder i Maria Santíssima de l'Esperança Macarena desfilarà des de la parròquia de Sant Agustí, a la plaça del mateix nom, el divendres sant. El seguici passarà pel carrer Hospital, la Rambla i l'avinguda de la Catedral. La Germandat de les Angústies també ha organitzat una processó el divendres sant que sortirà de la parròquia de Sant Jaume i desfilarà pel carrer Ferran, la plaça de Sant Jaume i el carrer del Pi. A Barcelona es veuran, d'altra banda, diferents viacrucis, a càrrec de les parròquies de Sant Bartomeu i Mare de Déu del Port, que recorrerà el parc de Font Florida, al districte de Sants-Montjuïc; de la parròquia Sant Ramon de Penyafort-Montsió, a la rambla Catalunya; de la parròquia Sant Eugeni Papa, al carrer Comte Borrell, i de la parròquia de la Puríssima Concepció, al carrer Aragó.