Director del grup Proscenium i de La vida perdurable que s'estrena aquest vespre a La Planeta (entrada lliure amb capacitat limitada), Joan Ribas afirma que la voluntat dels muntatges que prepara el seu grup per Setmana Santa és proposar al públic temes per a la reflexió i el diàleg, que vagin més enllà dels tòpics que predominen en altres celebracions d'aquestes dates. Per exemple, La vida perdurable, un text de Narcís Comadira que pren el títol d'una de les últimes frases del credo, tracta el concepte d'eternitat des de dos punts de vista diferents, però en certa manera complementaris: en el diàleg entre la mare (Teresa Moré) i el fill solter (Narcís Garcia) que s'assembla tant al pare mort anys enrere, ella planteja qüestions de fe, d'una vida perdurable més enllà de la mort, però també reclama infructuosament al seu fill que es casi i tingui descendència i que no mantingui relacions estèrils que tallen el flux vital, la continuïtat de l'espècie i sobretot l'ordre establert. Josep M. Benet i Jornet va prologar el text de Comadira destacant-ne sobretot el seu excel·lent tempo dramàtic i la manera en què, sàviament, anava introduint en el diàleg tots aquests temes. L'obra de Comadira es va estrenar al Teatre Municipal de Girona, l'11 d'octubre del 1991.

UNA VIDA DE TEATRE
Un dels principals al·licients de la lectura dramatitzada de La vida perdurable que es representa avui i dijous a La Planeta és la presència de Teresa Moré, una actriu que va debutar el 1956 al Patronat de Salt, quan era tot just una adolescent. En aquella època va fer els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, però també obres de Ramon Folch i Camarasa (Clara, però no gaire; L'única tàctica) i altres autors. A partir del 1957 i durant una dècada va fer diversos papers a la Passió de Girona, impulsada per Proscenium a partir del text La llum de la veritat, de Narcís-Jordi Aragó i Josep M. Capella. Només el 1962, va actuar en una desena d'obres. Teresa Moré es va casar amb Joan Canals, que ha ocupat diversos càrrecs públics, i van tenir tres fills. Les obligacions familiars no van diluir la passió de Moré pel teatre, plasmada en nombroses obres, gravacions radiofòniques, recitals, lectures, cantates, etc.