divendres, 30 de març de 2007
> Sort que era de grau 3...
el contrapunt
JOSEP MARTINOY.
Dijous passat vaig viure per primer cop un terratrèmol. Va ser a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Primer, una remor estranya que feia pensar en una explosió llunyana i que em va fer parar atenció. Tot seguit, unes persianes que van començar a picar en un extrem de l'habitatge fins que l'ona sísmica, mil·lèsimes de segon després, va sacsejar tota la casa amb un sol moviment lateral que va parar en sec. Com si un puny gegant hagués colpejat la casa o algú s'hi hagués incrustat amb el cotxe. Una sensació curiosa, però em vaig limitar a sentir la sacsejada. No vaig tenir temps de tenir por perquè el procés va durar menys de tres segons. Només després vaig fer una ullada per veure que no s'hagués trencat res. Quan vaig veure l'endemà que el terratrèmol havia estat només de magnitud 3 vaig entendre per què aquest fenomen, quan és potent, pot arribar a ser tant i tant destructiu.
|
