«Les escoles rurals ja no són un desprestigi i no són de segona categoria». Aquesta és una de les conclusions de les dotzenes Jornades d'Escola Rural en la formació inicial dels mestres, que es va celebrar dijous i divendres passat a Figueres i Vilopriu. Aquesta edició, de caràcter anual, va reunir 170 inscrits d'arreu de Catalunya: 150 eren estudiants de les titulacions de magisteri, pedagogia o educació social i la resta eren professors.

La Facultat d'Educació de la Universitat de Girona, a través del GIER (Grup Interuniversitari d'Escola Rural) va organitzar la trobada, que va consistir en sessions teòriques, pràctiques i lúdiques. Jordi Feu, responsable del GIER i de les jornades, valora que els universitaris de magisteri, pedagogia o educació social hagin canviat la mentalitat respecte als inicis de la professió a les escoles rurals (centres en què dos nivells o més es fan a la mateixa aula). «Abans, quan a un mestre el destinaven a una escola rural era un càstig, mentre que ara hi ha joves que tenen ganes de començar amb una experiència similar», comenta Feu. Un altre dels factors que van valorar els estudiants és que l'escola rural «també existeix i que moltes vegades passa desapercebuda quan es valora el conjunt del sistema educatiu». Feu també destaca el suport de les quinze entitats educatives a les jornades i el total d'inscrits, «tant pel que fa als alumnes com als professors».

En global, durant la fase de valoracions, els professors van destacar la sorpresa positiva que tenen els mestres quan «descobreixen una escola que molts desconeixien», i que un dels factors que cal analitzar són «les grans possibilitats de comunicar-se a l'escola rural. És molt més fàcil fer-ho i resulta que és el que recomanen els grans teòrics de l'educació en aquests moments, que és, per exemple, obrir l'escola a la comunitat i alhora fer que la comunitat entri dins l'escola», explica Feu.

De les conclusions de les jornades també cal destacar les «facilitats que té l'escola rural per dur a terme una pedagogia activa i renovadora», amb el factor de posar en pràctica una «educació artesanal, ja que no hi ha tants obstacles com podria haver-hi amb una escola de grans dimensions».