El parc de la Ciutadella de Barcelona va recuperar aquest cap de setmana els seus orígens com a espai dedicat a la ciència, segons el projecte ideat per l'arquitecte Josep Fontserè a final del segle XIX amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Els històrics museus de geologia i zoologia, situats al parc, van obrir les portes de manera gratuïta, i a tot el parc es van fer dissabte i diumenge demostracions científiques, algunes de to teatral i totes absolutament exemplificadores.

«L'objectiu és apropar la ciència a la gent», va explicar Diana Escobar, coordinadora de la que ha estat la primera festa de la ciència de Barcelona, organitzada per l'Institut de Cultura i l'àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament. I pels resultats, sembla ben bé que així va ser: ahir al matí ja havien passat pel parc més de sis mil persones, segons fonts municipals, i encara quedaven un parell d'hores perquè la festa acabés. El públic, a més, es va mostrar totalment interessat.

«Aquesta cuina es pot comprar?», va preguntar un visitant a una noia que feia una demostració sobre com es pot cuinar amb energia solar «sense contaminar ni pagar un euro ni corre el risc d'explosions de gas», gràcies a una cassola i un enginy en forma d'antena parabòlica. «Ho sento, però la cuina solar parabòlica no es ven. La fem servir als països empobrits», va contestar la noia. Molt més portable resultava un altre enginy també solar: un forn fet amb una maleta i un mirall i on ahir al matí una pizza de pernil i formatge es coïa a raig solar lent.

També va cridar l'atenció d'allò més la demostració sobre la força centrífuga, de gravetat i els pèndols, amb dos acròbates penjats d'una estructura metàl·lica. I l'experiment sobre la força del buit, escenificada amb vuit cavalls.

Les propostes, però, eren interminables: en un racó del parc un home explicava com preveure el temps meteorològic, en un altre es van plantar tres telescopis per observar el Sol durant el dia, i Venus, Saturn i la Lluna a la nit. Durant dotze hores interrompudes dissabte, i quatre diumenge, es van fer xerrades científiques de trenta minuts de durada a càrrec d'experts. I fins i tot es van analitzar pel·lícules de ciència-ficció per comprovar que de ficció en tenen molt, però de ciència, ben poc.