diumenge, 25 de març de 2007
> Ni 20 ni 40 anys no són res
Ahir la sala polivalent de l'ajuntament es va tornar a omplir amb motiu de la taula rodona Lluís Llach, les seves lluites 40 anys després, amb una advocada (Gemma Calvet), un escriptor (Jordi Coca), un mestre (Jordi Muñoz) i un pagès de Porrera (Sal·lustià Álvarez), moderats per la periodista Mònica Terribas, amb la vídua de Miquel Martí i Pol, Montserrat Sans, entre el públic. Terribas va dir que no es tractava de fer cap panegíric de Llach, sinó d'analitzar com han evolucionat les causes i les lluites en què aquest artista «nacionalista i d'esquerres» s'ha implicat, quan va donar suport als insubmisos i altres col·lectius o quan va dir que l'ingrés a l'OTAN era una enganyifa. «Crec que el millor homenatge que li podem fer és dir-li que, quan ell acabi, no passarà res, que continuarem la seva lluita», va dir Terribas, que va remarcar que, 30 anys després dels fets de Vitòria, encara no s'ha fet justícia. I Muñoz va citar Vint anys no són res, el segon film de Jordà sobre els treballadors de la Numax, per remarcar una idea que aquests dies és molt vigent a Verges: que el pas del temps no canvia necessàriament les coses.
|
