L'estudi de Caixa Catalunya conclou que «encara no sembla que el procés d'ajust s'hagi acabat», si bé matisa que «l'augment d'ocupació en el sector tèxtil a la resta d'Espanya potser anticipa el que podria passar els propers anys a Catalunya». De moment, però, l'estudi posa de manifest la magnitud del que ha passat els darrers dotze anys en el sector, i des d'uns perspectiva més àmplia, del que ha passat des del 1979 en comparació amb la resta de la indústria.

Així, el sector industrial donava feina a 930.200 persones el 1979, mentre que el 2006 eren només 794.000. Tota aquesta pèrdua es pot atribuir al tèxtil, que ha passat dels 227.300 llocs de treball del 1979 als 85.274 del 2006. Tot i això, aquesta dada correspon a l'enquesta de població activa (EPA), perquè si el que es mira és l'afiliació al règim de la seguretat social (mireu el gràfic), l'ocupació en el tèxtil, la confecció i el caçat és menor (56.485 persones el 2006). L'estudi apunta que «hi ha una sobreestimació del voltant del 23% per part de l'EPA».

En tot cas, la diferència amb la resta de la indústria és que en el tèxtil la caiguda de l'ocupació va continuar després del 1995, mentre que en altres subsectors industrials es van guanyar llocs de treball a partir d'aquell any. A més, a partir del 2000, coincidint amb la supressió de les mesures proteccionistes per al tèxtil europeu, la pèrdua d'ocupació s'accentua. Així, dels 87.480 afiliats a la Seguretat Social en el tèxtil, la confecció i el calçat l'any 1995, es va passar als 86.920 del 2000. En canvi, sis anys després, la xifra havia baixat ja fins als 56.485 de l'any passat.

Per comarques, les estadístiques de la Seguretat Social mostren que la caiguda d'ocupació és superior al 30% en totes les demarcacions, si bé les de Girona i Barcelona són les més castigades en termes absoluts, perquè és on tradicionalment s'ha concentrat el sector.