«Quan els meus pares es van separar no vaig trobar cap suport imparcial», lamenta Martos. Viure en primera persona una separació conflictiva l'ha portada a crear recentment una associació per reunir la nova generació de fills de pares separats, «de 0 a 30 anys». «Volem donar suport als nens i adolescents que ho necessitin i arribar als pares per informar-los i intentar que no hi hagi més separacions mal fetes», afegeix. Martos reclama que els fills siguin la prioritat en els processos de divorci i separació, que se'ls escolti i no se'ls utilitzi. Veu en la mediació una bona eina per millorar.
Els experts coincideixen a dir que la separació, per si mateixa, no és un problema per als nens. A Catalunya, el 60% dels processos acaben amb un acord. Com explica la presidenta de l'associació Themis, Altamira Gonzalo, pateixen segons «el nivell d'intel·ligència dels pares» i la capacitat que tinguin «de posar l'interès del nen al davant de tot». Així, el conflicte, les baralles i els insults entre els progenitors són el que els marca, deixa fora de joc als menors i els situa davant de situacions difícils. Com a resultat poden tenir un baix rendiment escolar, agressivitat, timidesa extrema, por a la pèrdua d'un dels pares i, en casos extrems, síndromes com ara la de l'alienació parental (SAP) i la de l'emperador, segons els experts. El psicòleg José Manuel Aguilar explica que a tot l'Estat cada any entre 15.000 i 20.000 menors tenen el SAP. És a dir, són manipulats per una part de la parella (normalment la que té la custòdia) per rebutjar l'altre progenitor. Aguilar es decanta per «promocionar la cultura de l'acord» ja que, actualment, la que predomina als jutjats és «la de la confrontació», que afecta directament els nens. «S'ha de recordar als pares que els fills no són propietat de ningú i que tenen uns drets», afegeix. Per Aguilar, l'última reforma de la llei del divorci ha generat més conflictes i denúncies al jutjat. Trenca una llança a favor de tots els casos que es resolen a través d'un acord amistós i posa l'accent en l'anunciada reforma del Codi de Família per part de la Generalitat. L'avantprojecte, amb el qual s'apostava per la mediació i per afavorir la custòdia compartida, va tornar del Parlament al Departament de Justícia després de l'anunci de les eleccions l'estiu passat. Encara no hi ha data perquè es torni a aprovar.
LA CUSTÒDIA
Actualment, el 95% de les custòdies es concedeixen a les mares. En bona part dels casos, això es tradueix en l'ús de l'habitatge i l'obtenció d'una pensió alimentària per mantenir els nens. Al voltant de la custòdia, existeix tot un debat i polèmica. Hi ha diverses associacions de pares separats que reclamen la custòdia compartida. A Barcelona, aquest dissabte la Federació d'Associacions Catalanes per a la Igualtat i la Custòdia Compartida van fer una manifestació per reclamar «la coresponsabilitat» en l'educació dels fills i, per tant, tenir, tot i amb l'oposició de la parella, una part de la custòdia. El president de la federació, Bruno Murillo, afirma que l'objectiu final és «el reconeixement del dret dels menors a tenir una relació amb tots dos progenitors». També existeix el moviment contrari: la custòdia responsable. Themis és una de les entitats que defensa que la compartida no és doni sense l'aprovació de les dues parts per donar estabilitat al menor i valorar, sobretot, qui ha educat el nen abans de la separació. Martos defuig prendre partit per cap de les dues parts i advoca per buscar solucions concretes per a cada cas «sense fórmules prefabricades» com es fa ara. En tot cas, afirma que s'han de tenir en compte els drets dels fills a ser educats per mare i pare i veure que «la situació actual provoca moltes injustícies». Entitats i experts demanen que la justícia s'adapti als canvis socials com ara la incorporació de la dona al món laboral i la de l'home a casa.
)
