| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 18 de març de 2007 > El pacte educatiu camina, però a poc a poc
Un any després de la firma de l'acord, les entitats critiquen la lentitud del procés i la falta de recursosMARCEL BARRERA. Barcelona El Pacte Nacional per a l'Educació funciona bé un any després d'haver-se'n fet la firma solemne al Palau de la Generalitat, però el desenvolupament durant els seus primers 365 dies de vida ha estat lent i queden obertes encara algunes incògnites molt importants, com la manera amb què les escoles privades concertades assoliran la gratuïtat, prevista en l'històric acord per al 2011. Mentre que el Departament d'Educació fa una valoració molt positiva de l'acord, l'associació de pares FAPAC i altres entitats coincideixen en la falta de visualització d'algunes mesures, com l'obertura de centres, i la falta de planificació de la sisena hora i de recursos. A CCOO existeix un profund malestar, mentre que a la UGT admeten que la seva situació actual és «incòmode».
Dimarts que ve, dia 20 de març, es complirà el primer aniversari del Pacte Nacional per a l'Educació, un acord històric que van firmar 21 entitats del món educatiu. Aquest és el balanç que fan algunes de les associacions que van firmar-lo. És un dels actors més importants del pacte. La seva firma va ser clau per a l'èxit de l'acord. La valoració de les escoles cristianes, la patronal més important de l'escola privada concertada, és «globalment positiva», segons n'explica el secretari, Enric Puig, encara que afegeix que els contractes programa s'han fet a un «ritme molt lent» i a més s'ha demostrat que «no preveuen tota la gratuïtat dels centres». Segons remarca Puig, en dos anys està previst que «com a molt» hi hagi 30 escoles amb contractes programa, mentre que a Catalunya hi ha 700 centres concertats. «Al ritme actual i la consignació pressupostària és impossible» acomplir el pacte, diu Puig. Segons l'acord de fa un any, els contractes programes i, per tant, la gratuïtat, s'han d'anar estenent a tots els centres concertats en un termini màxim de sis cursos. «Ha quedat clar que els diners que es destinen als contractes programa només serveixen per pagar la sisena hora a les escoles concertades, no s'arriba a la gratuïtat real a la qual tenim la voluntat d'arribar.» «Hem de saber aviat –afegeix Puig– fins on podem arribar i per això cal accelerar tot el procés i saber què costa un alumne a la pública i un a la privada, s'ha demostrat que per assolir els objectius calen molts diners.» Respecte a les ajudes per a l'escolarització d'alumnes immigrats, assenyala que ha estat un «pas endavant» i va demanar que se «segueixi implantant». Per Puig, un dels aspectes positius ha estat la implantació de la sisena hora, encara que l'«èxit ha comportat problemes perquè no hi havia el nombre suficient de professorat». «Esperem que no s'acabi col·lapsant tot el sistema quan s'apliqui a les poblacions que encara falta», comenta Puig, que afegeix que encara queda pendent l'homologació dels horaris i les plantilles dels professors dels centres concertats i que confia que la llei catalana d'educació que s'ha d'elaborar segons el pacte segueixi l'«esperit de l'acord i es faci amb un ampli consens polític atenent a la realitat del país». Per la federació d'associacions de pares d'alumnes (FAPAC), s'ha «perdut molt temps» i l'administració ha estat «inoperant» durant molts mesos. Joan Jordi Rossell, president de la FAPAC, assenyala que «falta que es visualitzin moltes de les mesures que estan incloses en el pacte», com per exemple l'obertura de centres. Durant aquest primer any, aquesta iniciativa ha «fallat». Rossell també lamenta que la comissió de seguiment s'ha reunit pocs cops, tres en un any. «Només en la tercera reunió vam poder fer feina i treballar amb documents al davant», comenta. Respecte a la sisena hora, assenyala que ara la situació està «més estabilitzada» que fa uns quants mesos i que «déu n'hi do com se n'ha sortit el departament». Als municipis on la mesura no arribi a aplicar-se encara, la FAPAC demana que es facin «mesures compensatòries». Un dels aspectes més positius de l'acord, segons Rossell, ha estat l'aproximació que han tingut les dues xarxes educatives. Per la FAPAC, que el 2007 hi hagi una pròrroga dels pressupostos de l'any passat, no ajuda a desenvolupar les mesures més visibles del pacte. «Sense pecar de triomfalisme podem fer un balanç molt positiu perquè no ha estat una signatura a l'aire sinó que ha marcat línia política», apunta el secretari general del departament, Francesc Colomé, que afegeix que els elements centrals del pacte es «compleixen amb molta contundència». Segons diu Colomé: «Malgrat els problemes que va haver-hi en els temes de les substitucions, estem arribant a la normalitat gairebé absoluta.» L'alt càrrec del departament remarca l'actual «diàleg fluid» que existeix amb l'escola concertada. «En les reunions de pacte no percebo cap mena de tensió ni d'alineament», diu Colomé, que admet que la millor distribució dels alumnes immigrats «no s'ha fet visible per al ciutadà del carrer». «Estem a les beceroles del procés –explica–, ara hem d'analitzar com funcionen els contractes programa i quins graus de lleialtat i capacitat de compliment tenim.» «Si la gratuïtat fos possible, que crec que ho és, hauríem trencat un tabú extraordinari, que és la situació de dualitat del sistema. Estem en vies d'aconseguir-ho.» Per Colomé, el balanç, «des del punt de vista material, és bo i, des del punt de vista social, és extraordinàriament positiu». Respecte a la convocatòria d'obertura de centres, va admetre que «havia estat molt forçada i havia estat agafada amb pinces», i es va mostrar convençut que a partir d'ara «anirà bé». La valoració que en fa la Confederació de Centres Autònoms, una patronal de l'escola concertada, és «bona i positiva» tot i que per Carlos Camí, el president, de la sisena hora s'ha comprovat que «no es va calcular bé». Per la confederació, en el pròxim procés de preinscripció hi haurà la «prova de foc del pacte». Per Camí, els contractes programa s'ha demostrat que «no garanteixen el finançament real dels centres concertats i és impensable que es pugui generalitzar a totes les escoles», com diu el pacte. «Han servit com a taula de salvació de moltes escoles que estaven abocades a la fallida i sota mínims, però per a res més», diu Camí, que també lamenta la lentitud dels equips d'atenció pedagògica (EAP), que han fet «tard i malament» molts dels informes que havien de permetre als centres accedir a les ajudes. Per la federació d'associació de pares de les escoles lliures (FAPEL), els contractes programa «no són la solució dels problemes de finançament de l'escola concertada». «Han acabat sent almoina i una fórmula a mitges que no resol els problemes, s'acabaran morint», en comenta el president, Toni Arasanz. «Només serveixen per pagar la sisena hora; cal canviar el sistema de finançament.» |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Malestar a CCOO i incomoditat a UGT |
 | |||
|