Només existeixen dues sentències a Catalunya, l'última del febrer passat, que obliguin un pare i una mare a compartir la custòdia dels fills. Des de la modificació del Codi Civil i la llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci, aprovada l'estiu del 2005, la custòdia compartida ja és possible. Amb tot, els jutges no l'apliquen. Els perjudicats per la discriminació són (a més dels fills), majoritàriament, els pares, que han d'exercir com a tals només a temps parcial. Antoni Pujades és un entre tants, que, en conèixer la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona el mes de febrer passat, ha decidit exposar el seu propi cas per fer palesa «la disparitat de criteris de la justícia».

«La llei està ben feta», diu Pujades, «el problema és la interpretació masclista», sentencia. Després que el jutjat de primera instància de Falset atorgués la custòdia a la mare de les seves dues filles i l'Audiència de Tarragona ho ratifiqués, ell va recórrer contra la sentència. Reclamava que si no podien compartir la custòdia pare i mare, les nenes poguessin dinar a casa d'ell els migdies. La sentència va estimar «en part» el recurs, diu Pujades, ja que a més dels caps de setmana alterns i el dimecres a la tarda, també podria estar amb les seves filles, de 5 i 7 anys, els divendres a la tarda. Amb tot, li denegava la petició que les xiquetes poguessin dinar amb el pare i no a l'escola. «Considerem que s'alteraria el curs normal de l'horari i els costums de les menors, i és beneficiós que es relacionin amb els seus companys, en moments de la convivència que no són només d'aprenentatge», al·legava la sentència en denegar-li la petició. Per contra, reconeixia que «progressivament ha d'instaurar-se una major relació paternofilial».

Tot i la modificació del Codi Civil, la custòdia compartida no està prevista de manera expressa en el Codi de Família de Catalunya, però tampoc queda exclosa. Per això, Pujades, que va traslladar-se a viure a Reus per estar a prop de les nenes, lamenta que «la llei no és prou explícita» i a més, «els jutges fan filigranes», com les descrites en la sentència de l'Audiència de Tarragona, «perquè estan encallats en un model antic». Els membres de les entitats que també reclamen la custòdia compartida, com ara la plataforma estatal Per la Igualtat i la Custòdia Compartida, convergeixen en l'argumentació: «En un 99% dels casos que arriben als jutjats, el fill és per a la mare i el pare passa a ser visitant», explicava abans d'una manifestació a Tarragona Óscar Jiménez, que addueix motius «sexistes o culturals». La mare és vista com la cuidadora, i en canvi les decisions judicials no preveuen l'entrada de la dona en el món laboral i «la necessitat de compartir la custòdia», segons Àsun Pérez, membre de la Plataforma Feminista per la Custòdia Compartida.

Antoni Pujades veu el seu cas en positiu: «Les coses estan canviant, i en qüestió d'anys, una sentència que obligui a uns pares compartir la custòdia serà normal». De moment, Pujades es planteja demanar una revisió del seu cas i també armar-se de paciència i esperar que les filles es facin grans i tinguin el dret a decidir què volen. La llei preveu que els jutges puguin demanar i escoltar la opinió dels petits a partir dels set anys, i als dotze els nens ja poden escollir si volen estar igual amb el pare i amb la mare.