| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dijous, 15 de març de 2007
>

Asseguts als molls de Marsella

Els combatius Moussu T et lei Jovents, la gran banda del moment a la capital de la bullabessa, van presentar al Tradicionàrius la seva música popular i portuària

JORDI MARTÍ. Barcelona

+ Moussu T et lei Jovents, abans-d'ahir a la nit a la sala Bikini de Barcelona. Foto: LLUÍS CRUSET.

Els suburbis de Marsella no tenen tant de glamour com els passejos de Montecarlo, Niça i Canes. A falta de casinos, grans premis de Fòrmula 1 i festes de la faràndula, els barris d'immigrats de la ciutat portuària són un escenari més apropiat per a les aventures de Fabio Montale, el protagonista (mig policia, mig delinqüent) de la inoblidable trilogia de novel·la negra que l'escriptor Jean-Claude Izzo va dedicar a la capital de la bullabessa. Entre la música que escolta Montale hi ha Massilia Sound System, la formació que encarna l'esperit de la ciutat més popular i combativa. Amb els anys, de Massilia n'han anat sorgint projectes paral·lels com ara Moussu T e lei Jovents, un trio que recull tot aquest ambient, entre local i cosmopolita, i que sedueix per la facilitat amb què mescla cançó provençal, opereta d'entreguerres, aires negres del Carib i el blues rural més cru. En espera que Massilia Sound System desperti de l'estat d'hivernació, Moussu T e lei Jovents és la gran banda marsellesa del moment.

Compartint cartell amb els catalans Xerramequ Tiquis Miquis, el grup de Tatu (cantant), Blu (guitarra i banjo) i Fred Zerbino (bateria) va presentar dimarts a la sala Bikini de Barcelona, en el marc del Tradicionàrius, el seu segon disc. L'àlbum es diu Forever polida (un xoc buscat entre l'anglès i l'occità) i refina encara més la fórmula plantejada en el seu primer disc, Mademoiselle Marseille, publicat el 2005.

El grup va obrir foc amb Boulevard Bertolucci, un tema que recull l'ambient d'aquest carrer de La Ciotat (el municipi enganxat a Marsella on viuen aquests músics) i va seguir amb perles com ara Les plaisirs de la pêche, una composició plena de peix fresc i belles sirenes, escrita per Vincent Scotto als anys trenta. Si fa no fa la mateixa època en què el jamaicà Claude McKay va escriure Banjo, una novel·la amb les trifulgues d'un negre bohemi pels tuguris dels molls marsellesos. El llibre va ser l'espurna que va disparar la imaginació dels Moussu T per concebre aquesta música.

A Bikini hi va haver més gent que en la darrera visita del trio a la ciutat, fa cosa d'un any a L'Auditori, però entre els dos concerts no hi va haver canvis substancials. Com a novetats, els marsellesos es van treure del barret una versió sorneguera d'Obladi oblada i van aclarir amb bones paraules que no pensen votar Sarkozy. I per no exaltar els ànims dels usuaris de Renfe que hi pogués haver entre el públic, se'n van anar sense tocar La madòna dau T.E.R, en què el cantant deixa volar el pensament mentre contempla una passatgera al ritme parsimoniós d'un comboi de rodalies.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.