| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 10 de març de 2007 > Punt i a part. Empentes pels portàtils
La UPF ofereix un innovador servei de préstec d'ordinadors que inclou l'enviament de missatges SMS als alumnesJordi Novau. ESTUDIANT DE RELACIONS LABORALS DE LA UPF. MARCEL BARRERA. Barcelona A la Universitat Pompeu Fabra (UPF), els ordinadors portàtils volen. Des que el mes de setembre es va posar en marxa en quatre campus de la universitat un nou i innovador servei de préstec de 64 ordinadors portàtils, cada dia els alumnes es treuen –metafòricament parlant– els ordinadors de les mans. Es formen fins i tot llistes d'espera d'estudiants, pendents d'un SMS de la universitat que els avisa que ja poden anar a recollir l'aparell i fer-lo servir durant un període màxim de quatre hores. L'èxit abassegador de la iniciativa, que permet que els alumnes treballin des de qualsevol punt del campus –gràcies a la tecnologia sense fils Wi-Fi– i està molt estesa en universitats americanes, farà que pròximament el servei disposi de 36 ordinadors més, fins a arribar al centenar.
Al bar, en un banc, al pati o a la biblioteca. Qualsevol lloc és bo per fer en ordinador els treballs de la carrera, més en voga que mai per la transició de la universitat a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El principal problema del servei és que els aparells s'acaben de seguida, i els 64 ordinadors portàtils repartits entre els quatre campus –Rambla, França, Jaume I i Mar– són del tot insuficients per cobrir la demanda, en augment des que va començar el servei de préstec, a l'inici d'aquest curs. Una dada de l'interès que ha provocat el servei. Entre el 26 de setembre i el 31 de desembre es van fer 3.402 préstecs. «La demanda del servei és cert que ha crescut molt; si comencem a deixar ordinadors a les vuit del matí, cap a les nou no en queda cap», explica Xavier Ibáñez, cap de la unitat de logística i suport de la UPF, que afegeix que la iniciativa ha tingut «molt bona acollida, i que si hi haguessin més ordinadors en deixaríem més». Davant l'èxit del servei, la universitat té previst augmentar en 36 el nombre d'ordinadors, fins a arribar al centenar d'aparells. La iniciativa, que va començar a la UPF al mes de setembre, també es fa a la UB –que va arrencar el projecte dos mesos més tard– i a la UPC. Per ser usuari del servei, només cal ser estudiant d'alguna titulació oficial de la universitat i omplir un formulari que dóna dret a demanar l'ordinador de manera totalment gratuïta des de les vuit del matí i fins a dos quart de nou del vespre. En aquests moments, es calcula que són uns 2.000 estudiants –la UPF en té vora 9.000– els que s'inclouen en la llista del servei de préstec, que cada vegada és més conegut entre els estudiants. La UPF té una normativa que defineix les penalitzacions si els ordinadors es tornen amb retard. Segons Ibáñez, considerant «el volum de préstec que es fa durant el dia, les incidències són insignificants». Si es retorna l'aparell fora del límit horari, se suspèn el servei per a l'alumne durant 7 dies per cada hora de retard. Una de les característiques del servei de la UPF és que qualsevol dels ordinadors que es deixen tenen les mateixes prestacions que qualsevol altre aparell que hi ha a les aules d'informàtica, cosa que fa que molts estudiants decideixin descartar anar a l'aula, moltes vegades congestionada. A més, i per donar resposta a tots els alumnes, la Pompeu confecciona cada dia una llista d'espera d'alumnes que han demanat fer servir un dels aparells portàtils, que són fàcilment identificables perquè porten un adhesiu de la UPF a la coberta. A mesura que es van tornant els aparells a la biblioteca i n'hi ha de lliures, la universitat envia un SMS a l'alumne, que disposa d'un quart d'hora per anar a recollir l'aparell. Durant el mes de febrer va haver-hi dies en què la llista d'espera va arribar a 37, 44 i 55 estudiants, i fins i tot un dia va arribar als 72 alumnes. Els ordinadors no paren de funcionar durant tot el dia. Segons les últimes dades de què disposa la UPF, relatives a mitjan mes de febrer, cada dia un ordinador canvia de mans 3,75 vegades de mitjana. «La veritat és que hi ha una verdadera necessitat d'ordinadors portàtils», explica Ibáñez, que afegeix que el «concepte de biblioteca ha anat evolucionant» i aquesta iniciativa n'és una bona mostra. Segons Ibáñez, la «tendència» a la universitat, producte de la transició cap a l'EEES, és deixar de fer les classes magistrals i potenciar les habilitats, una de les quals és fer treballs en equip. És per això que dimarts passat, al campus de Jaume I, eren molts els grups de tres o quatre estudiants que havien demanat un ordinador portàtil per elaborar un treball en Power Point. Quan es va posar en marxa el servei, fa poc més de mig any, es va realitzar una enquesta entre els primers usuaris, que majoritàriament van dir que feien servir els aparells per fer treballs de la facultat i que demanaven fer servir un ordinador portàtil entre dues i quatre vegades a la setmana. Només una minoria va declarar que feia servir el programari lliure contra una majoria que va dir que feia servir el sistema operatiu Windows.La política per fomentar l'ús dels ordinadors portàtils entre els estudiants universitaris no és nova. Durant els anys 2004 i 2005, la Generalitat va impulsar un programa que ja ha desaparegut i que consistia a finançar als estudiants la compra d'un aparell. En dos anys, 2.187 estudiants universitaris van comprar ordinadors amb cofinançament de la Generalitat –que hi posava 90 euros– i la universitat, que en posava 50 més. Els estudiants que més van comprar ordinadors portàtils l'any 2005 van ser els de la UOC, amb 432 equips. Les altres tres universitats van ser totes de la ciutat de Barcelona: la UPC, amb 251 ordinadors portàtils; la UPF, amb 219 ordinadors; i la UB, amb 171 aparells. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|