Les esglésies, parròquies i ermites catòliques continuen representant més d'un 80% dels centres de culte de la demarcació, amb 482 centres religiosos. L'arribada en els últims anys de persones immigrades de països de l'Amèrica Llatina ha suposat un important creixement de la presència d'oratoris evangèlics. En els últims tres anys s'han creat dinou espais de culte més d'aquesta confessió.

L'augment d'aquests espais evangèlics ha suposat rellevar l'islam a la tercera posició en nombre de centres, per bé que continua sent la segona pel que fa a fidels. Des del 2004, només s'han creat cinc mesquites, una xifra poc rellevant però que s'explica perquè l'arribada més important de ciutadans d'aquesta religió a la demarcació es va produir entre finals dels anys noranta i principis del segle XXI.

Un dels fets destacables és que un dels cinc centres sikh es trobi a la Garrotxa. L'establiment d'una important colònia d'indis de la zona del Panjab a Olot i la seva rodalia va provocar l'obertura d'un centre d'aquesta religió que s'ha mantingut. En els últims anys també s'han establert indis sikh en alguns barris de la ciutat de Girona, així com a Anglès, Santa Coloma de Farners, la Cellera i Banyoles. Això ha suposat que, en l'últim any, la capital gironina hagi servit per a alguna celebració multitudinària d'aquesta confessió religiosa.

L'estudi –coordinat pel professor Joan Estruch i amb dades actualitzades el 31 de gener passat– destaca que a Catalunya hi ha 3.449 centres de culte, dels quals 2.534 són catòlics, i 915, de dotze confessions més. En només tres anys s'han obert 193 llocs de culte, la majoria evangèlics (112) i a les comarques del Barcelonès (21 de nous) i el Vallès Occidental (19). Així el protestantisme a Catalunya també és la religió que disposa de més centres de culte (453). Tot i això, segons dades facilitades ahir pel conseller de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, a Catalunya hi ha 100.000 persones evangèliques enfront de 250.000 de musulmanes. En canvi, d'oratoris islàmics n'hi ha 169, trenta més que fa tres anys, i es manté així un «creixement sostingut», segons va explicar ahir el professor Estruch, que va dir que des del 1995 s'obren a Catalunya una mitjana de deu mesquites l'any.

Proporcionalment, la confessió que ha guanyat més centres de culte des del 2004 és l'Església ortodoxa, que ara ja en té divuit, i el 2004 només en disposava de vuit. Estruch va atribuir aquest creixement a la immigració de països de l'est d'Europa, però sobretot a la dispersió d'aquest col·lectiu pel territori català, ja que abans només hi havia esglésies ortodoxes al Barcelonès i la Segarra, i ara es poden trobar a comarques tan diverses com ara el Montsià, el Gironès i el Segrià.

Durant la presentació d'ahir el govern va reiterar la seva voluntat de crear una normativa que reguli els processos d'obertura de centres religiosos de qualsevol confessió.