L'Obreria de Santa Cristina fa anys que vetlla per conservar l'ermita i el seu entorn. El 1968 es va oposar a la construcció d'un hotel que s'havia projectat al paratge i que tenia nou plantes d'alçada. Això, però, no va ser res comparat amb el que va passar el 1933, quan l'Estat va fer una concessió per construir un balneari a Santa Cristina. L'onze de març del 1934, aprofitant que la construcció s'estava fent, els lloretencs van anar a Santa Cristina per terra i per mar i van destruir tota la construcció. Es van sortir amb la seva, perquè el balneari no es va fer. Anteriorment, el 1842, Lloret havia aconseguit evitar que la llei de desamortització permetés que la finca passés a mans privades.

Tot aquest historial d'intents de destruir el paratge és el que fa valer ara l'Obreria de Santa Cristina. Només amb els antecedents, explica, ja n'hi ha prou per veure que l'entitat vol el millor per al paratge. Així ho han vist ja 1.400 persones que entre ahir i dissabte han firmat contra la decisió de la Generalitat, en una recollida de firmes que ha començat l'obreria.

Mentrestant, el govern català no té intenció de fer marxa enrere en aquesta qüestió. El mateix president d'ICV a Girona i membre del govern, Joan Boada, va insistir dissabte en la necessitat que Pinya de Rosa i Santa Cristina estiguin en una mateixa zona protegida. Boada sosté que d'aquesta manera Lloret no perdrà poder de gestió sobre Santa Cristina i, a més, tindrà veu i vot a l'hora de decidir com es gestiona el paratge de Pinya de Rosa de Blanes.