«Els pacients d'un centre d'atenció primària (CAP) que pateixen infeccions respiratòries com ara bronquitis crònica haurien de ser tractats amb antibiòtics menys potents que els pacients dels hospitals». Aquesta és la conclusió d'un estudi de la Societat Catalana de Medicina sobre l'ús d'aquests medicaments, en paraules de Josep Maria Cots, el segon investigador d'aquest treball, que es va dur a terme entre el novembre de 2001 i el gener de 2002 i s'ha publicat recentment. El fet de receptar antibiòtics de més ampli espectre –més potents– innecessàriament produeix una pèrdua de l'efectivitat i un augment de la resistència dels gèrmens que s'han de combatre, diu.

«Hi ha una tendència a receptar el mateix a dos pacients amb un entorn i un perfil totalment diferents», va declarar Cots. L'investigador va explicar que el comportament d'un mateix germen –en aquest estudi s'ha analitzat el del pneumococ (que molts cops es troba darrere de la bronquitis)– és diferent segons el seu hàbitat. «En un hospital, el germen té més resistència, un 20%, que portes enfora, entorn un 2,6%, i requereix un antibiòtic més potent perquè té un major contacte amb aquest tipus de medicament», assegura Cots. A més a més, el germen que més sovint provoca la infecció respiratòria en els casos registrats en un CAP no coincideix amb aquell que apareix majoritàriament en els casos que es tracten a l'hospital, segons l'estudi.

L'elaboració d'aquest treball, en què han participat 650 metges, ha consistit en l'encreuament de dades obtingudes en un hospital de València i diversos CAP de tot l'Estat espanyol.