Li tocaria fer classes de biologia en qualsevol institut de Catalunya. Té el títol de llicenciat des de fa quatre anys. Però el seu destí professional no té res a veure. Des que va començar el curs escolar, al mes de setembre, Ignasi Aguirre ha fet classes de música a primària, i ara canviarà radicalment de registre i en farà d'anglès, tot i que no és la seva especialitat. «Vaig fer les classes de música durant tres setmanes com vaig poder, assessorant-me i recollint material», explica Aguirre, que dimarts passat va ser una de les prop de 150 persones convocades pel Departament d'Educació als serveis territorials de Barcelona Comarques, al carrer Casp, per cobrir de manera immediata 76 substitucions en un acte de nomenament que aquest curs, davant la falta alarmant de mestres, s'ha fet rutinari i segueix un sistema «troglodita que s'ha desbordat i necessita una revisió urgent», segons denuncia el sindicat USTEC-STES.

Un altre cas similar al d'Aguirre és el d'una jove llicenciada valenciana, sense carnet de conduir, que prefereix no dir el seu nom. Va assistir a l'acte de nomenament amb un mapa de la xarxa de Rodalies a la mà. Llicenciada en filosofia, reconeix que s'«ho passa malament impartint una matèria que no li pertoca». «No hi estic d'acord, però necessito treballar», afegeix. En Sergio és un altre cas del pop en un garatge. Llicenciat en física i química, dimarts va firmar la credencial per fer classes d'educació física en una plaça en una escola de Mataró que es va disputar fins a l'últim moment amb una altra candidata.

Per Natàlia Dorado, en canvi, fer classe a primària –encara que li toqui treballar a secundària– ho troba una «oportunitat» que no vol desaprofitar. «És millor començar a primària», comenta. Alguns dels mestres surten satisfets. És el cas de Marta Gas, que se'n va «contenta» després de trobar una substitució en una aula d'acollida. L'acte de nomenament que es va fer dimarts va començar a un quart de dotze i va durar dues hores. Cada candidat va arribar amb un número sota el braç. Ermenegildo, funcionari d'Educació, va començar a cantar els números, com si fos un firaire. Al final de l'acte va dir als seus col·legues de taula: «Semblava la tómbola de Bellvitge.» Primer cantava els números dels mestres, després els dels psicopedagogs i per acabar el dels llicenciats. Les places s'anaven cobrint. Això va provocar queixes, ja que els psicopedagogs tenen prioritat i passen per davant dels llicenciats, encara que tinguin un número millor. «Aquí a Barcelona ja no hi tornaré, aniré al Vallès Occidental, on tothom surt amb les mateixes possibilitats», explicava un mestre.