La creació de l'estat major central, el setembre de 1936, va redreçar el desgavell que s'havia produït en els serveis cartogràfics de la República arran del cop d'estat. Tot i la pèrdua del personal més qualificat, l'exèrcit governamental va saber aprofitar el fet que els organismes cartogràfics més importants fossin a Madrid i els principals centres impressors, en ciutats lleials a la República. Aquests avantatges, però, no van ser suficients: la no-militarització de l'Instituto Geográfico (fins a mitjan 1938, i només parcialment) i la itinerància del govern van condicionar els resultats dels serveis cartogràfics republicans. No obstant això, «van aconseguir traduir el teòric avantatge inicial material de què gaudien en una bona cartografia militar», segons Francesc Nadal, del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona, que posa com a exemple l'edició especial del Plano director a escala 1:25 000, que oferia a l'artilleria una precisió molt superior a la dels fulls del Mapa topográfico de España a escala 1:50 000.

La Cartoteca de Catalunya conserva també més de 200 fulls de l'Edición mapa nacional, impresa per l'exèrcit franquista, i alguns fulls del Mapa de mando (1:100 000), publicats pels dos exèrcits, com el full «Tortosa».