LES BIBLIOTEQUES.
Actualment hi ha 4,7 milions d'usuaris en les 327 biblioteques de Catalunya. El 2008 es volen unificar les xarxes de la Diputació de Barcelona i la de la Generalitat. Tresserras comenta que per disposar de biblioteques als pobles de 2.000 habitants es mirarà d'aprofitar les escolars, fora de l'horari lectiu, i si no tenen prou qualitat s'equiparien d'acord amb Ensenyament. El servei de Bibliobús continuarà per als pobles més petits.

EL CONSELL DE LES ARTS.
El conseller de Cultura va aclarir que l'aportació del Consell de Cultura i de les Arts és una de les peces bàsiques de la gestió, «l'eix de la política». Significarà la demostració del que ja succeeix avui, segons Tresserras: «Que a Catalunya hi ha llibertat de creació.» El Consell rebrà les grans orientacions del departament però serà qui establirà, per exemple, a qui es beca i a qui s'atorgarà un premi nacional. L'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, que els darrers tres anys ha impulsat els projectes de creació, funcionarà de «màquina del nou organisme».

L'EDICIÓ I EL LLIBRE.
Cultura vol potenciar la supervivència de les petites llibreries promocionant el preu únic dels llibres i establint-les com a punt de venda de llibres de text. Aquestes, per la seva banda, tenen deures: especialitzant el catàleg, coordinant-se entre elles i oferint activitats culturals complementàries. Pel que fa al món de l'edició, en què Tresserras diu que hi ha unes dades notables de producció de títols però que no es correspon amb un nombre mínim de vendes en molts casos, aposta perquè Barcelona esdevingui un dels centres mundials multilingües, de referència internacional.

EL MECENATGE.
Tresserras, que entén que no es pot beneficiar fiscalment gaire les empreses que donen suport a la cultura, sí que espera motivar-les reflexionant que «invertir en cultura és la millor imatge» per a elles. Tresserras posa un exemple. Les programacions del Palau, l'Auditori i el Liceu reben anualment 900 milions d'euros i només 200 són d'empreses. Compta que, en tres anys, aquesta xifra pugi a 300.

LA MÚSICA.
S'han de rendibilitzar els concerts, per exemple, oferint-los digitalment en directe en 10 ciutats més. Davant la crisi de les discogràfiques, que pot afectar el bon moment creatiu musical, es crearà un portal des d'on es podrà baixar música i es donarà suport a les sales de música en directe perquè adeqüin les seves instal·lacions.

LES ARTS ESCÈNIQUES.
El pla de xoc d'equipaments teatrals, que va arrencar en el mandat anterior, tindrà una segona tongada. Es volen establir acords amb els municipis a través de contractes programa per garantir una programació cultural d'interès general. El repte és que hi hagi el màxim de persones que s'apropin a un espectacle, més que no pas que un grup reduït repeteixi amb diferents disciplines.

Per aquest mateix any, diu Tresserras, es posaran en marxa un centre d'arts a Girona, el centre de circ La Vela de Vilanova i la Geltrú i el centre de creació del pensament contemporani de Vic, i es potenciarà el Roca Humbert de Granollers i una iniciativa de dansa a Terrassa. El conseller també aspira que l'ens públic, que avui conformen el Teatre Lliure, el TNC i el Mercat de les Flors, es complementi amb aportacions dels empresaris teatrals privats «per evitar redundàncies».

LES ARTS PLÀSTIQUES.