Ahir va fer un any de l'efecte Gran Via, aquella onada sobiranista que omplia el centre de Barcelona com a reacció a les esporgades estatutàries. La gent es va llançar al carrer en defensa de l'Estatut del Parlament i del dret a decidir. Un any després, l'Estatut de La Moncloa està amenaçat per un poder judicial en mans conservadores i centralistes, i també per una necessitat de descafeïnar aquesta versió 2.0 del cafè per a tothom. No incomodeu ara, catalans, que el que toca són eleccions autonòmiques i municipals, i d'aquí a poc, les espanyoles, que són paraules majors. Un any després tenim retallades sobre les retallades, finançament in albis i una política loapitzant del govern amic. Que si tercera hora setmanal de castellà, que si llei de dependència, la llei centralista d'adopcions, una mica d'harmonització autonòmica i, per acabar-ho d'amanir, molta boira a la terminal sud del Prat, gràcies a AENA, que no permet que s'enlairi el hub intercontinental del Principat.

Ahir, coincidint amb el primer aniversari del 18-F, la Plataforma pel Dret de Decidir va iniciar una recollida de signatures pel dret d'autodeterminació. Dues curiositats. El 18-F coincidia ahir amb el referèndum de l'Estatut andalús, que és fotocopiat del català, però sense l'hostilitat del PP. I la recollida de signatures es feia a la plaça del Rei, amb el saló del Tinell de cos present. Això sí, amb dirigents de CiU que fa un any no hi eren, a la Gran Via. No tot és negatiu.