diumenge, 18 de febrer de 2007
> Sense espectadors
CARINA FILELLA.
+ Jordi Abelló, amb un dels rostres que caracteritzen la seva obra. Foto: J.A.
|
L'any 2005 va muntar de nit i quasi d'amagatotis la sèrie de pintures Rèquiem, al soterrani del Palau Firal de Tarragona, per tal que ningú no la veiés. En una hora i mitja –després la va desmuntar– va fer que la fotografiessin i en va elaborar un vídeo. El seu objectiu era «zero visitants, zero reaccions». Jordi Abelló (Reus, 1970) diu que està cansat que tot es mesuri pel nombre de visitants i que l'art va més enllà. «Sense espectadors també existeixen les coses. La creació és un procés intern i les exposicions i el currículum són elements accessoris, que distreuen», diu aquest artista que mesura molt les exposicions públiques i que sovint només aboca les experimentacions artístiques a la seva pàgina web (jordiabello.com). Però no ha renunciat del tot a la vida pública. A finals de setembre, per exemple, la Fundació Vila Casas mostrarà la seva obra: Abelló vol que s'exposi en la foscor més absoluta, i que el visitant només hi intueixi petites ombres. De fet, el negre és una constant en la seva obra, que se centra en l'estudi de les emocions del rostre i de les mans: «M'interessa la condició humana. Res més», assegura.
|
)
