diumenge, 18 de febrer de 2007
> L'independentisme de corbata
l'apuntador
JOSEP MARIA PASQUAL.
Per una qüestió «d'imatge», el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha obligat tots els càrrecs del seu departament a portar corbata (vegeu El Punt d'aquest dimarts). La gent de fora (de fora de la conselleria) ha conegut aquesta directiva interna sobre la indumentària aquesta setmana, pràcticament alhora que el Reagrupament.cat de Joan Carretero feia públic un manifest crític amb «la desorientació de l'actual direcció d'ERC». No analitzaré ara el manifest de Reagrupament.cat ni les paraules de Carretero en les últimes setmanes, que ja hi haurà ocasió de fer-ho si la discrepància avança cap a un conflicte o, de matar-ho, si l'episodi acaba com una rabieta de Samuel Eto'o. El que em sembla significatiu, i no una simple anècdota, és el mestratge de la corbata. Òbviament, per ser independentista no cal portar corbata. De la mateixa manera que per ser d'esquerres no cal treure's la corbata. Però hi ha moments històrics en què els símbols serveixen per a allò que han de servir; és a dir, per comunicar. L'enyorat Antoni Gutiérrez Díaz era el conseller sense corbata del govern de la Generalitat provisional, perquè era del PSUC. A final dels setanta, el Guti, amb aquell símbol (no portar corbata) que paradoxalment era l'absència de símbol (portar-ne), comunicava, igual que havia fet Josep Tarradellas des del balcó de la Generalitat, que «ja sóc aquí», que el PSUC, un dels referents de l'antifranquisme, tornava a ser aquí després de la clandestinitat. L'any 2007, la corbata de Puigcercós, la de tots els consellers d'ERC i la de tots els càrrecs de tots els departaments d'ERC al govern de la Generalitat també comuniquen. Són simbòliques. Durant molts anys, un dels principals retrets que s'ha fet a ERC per part dels partits governants ha tingut a veure amb la manca de cultura de govern. Fins i tot un destacat líder del catalanisme a la fi del segle XX i en més d'unes eleccions candidat a la presidència de la Generalitat va arribar a dir que l'independentisme era «el fruit del fracàs escolar». A ERC se l'acusava de no tenir cultura de govern, alhora que ja anava bé als que, potser sense tampoc tenir cultura de govern, sí que governaven, que ERC tingués més a veure amb una formació de boy scouts que amb una formació política. Assolir una cultura de govern li ha costat –potser encara li costa– a ERC, però tot el camí recorregut s'ha de demostrar. L'honradesa, diu la dita, s'ha de tenir i s'ha de demostrar. Doncs amb la cultura de govern passa igual. A l'ètica, s'hi ha d'afegir l'estètica. Només portant corbata no es podrà convèncer ningú que el govern de Catalunya té un significatiu component independentista, però sense portar corbata, tampoc. L'obra de govern s'ha de fer i s'ha de comunicar, i els consellers independentistes, també. A banda d'això, Macià, Companys, Irla i Tarradellas van portar corbata; potser no va tan desorientada l'actual direcció d'ERC. Tots han portat corbata i tots han fet tot el que han pogut, el màxim que han pogut en cada etapa.
|
