| |||||
|
|||||
|
dissabte, 17 de febrer de 2007 > Maragall anuncia 215 milions per a la formació de 15.000 mestres d'anglès
El conseller d'Educació promet al Parlament triplicar les beques per a menjador i fer 250 noves bibliotequesMARCEL BARRERA. Barcelona Enmig del debat sobre la tercera hora de castellà a primària, ahir el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va parlar en la seva primera compareixença al Parlament de com potenciar les altres dues llengües de l'escola: l'anglès i el català. Respecte a la llengua estrangera, Maragall va posar xifres concretes sobre la taula. Concretament, una important inversió de 215 milions d'euros i la formació de 15.000 professors d'anglès durant els pròxims quatre anys. Un 26% d'aquests docents podran impartir assignatures no lingüístiques, com ara naturals i matemàtiques, en llengua anglesa. Respecte al català, el conseller va ser més filosòfic: «Hem de recuperar la immersió lingüística a les escoles; els últims anys hi ha hagut un gran relaxament i s'ha degradat.»
Coneguda la seva idea favorable a la tercera hora de castellà a primària, que ahir va qualificar de «polèmica falsa», el conseller va preferir centrar-se a explicar com pensa aplicar el seu model d'educació trilingüe que té un objectiu molt clar. Que els alumnes arribin als 16 anys amb ple domini de tres llengües. En el cas de l'anglès no va descartar que en algunes zones la tercera llengua sigui el francès, formant els professors especialistes que en aquests moments no hi ha. En el cas del català, superant l'actual «declivi» que els últims anys hi ha hagut en el model d'immersió lingüística, segons va admetre Maragall, que va parlar obertament de de «recuperar-lo». Des de les files d'ERC, la diputada Marina Llansana va recordar-li que el model actual tenia «consens» i li va demanar que sigui «valent» en la defensa del desplegament del marc normatiu, alhora que «resolgui» la mala situació del català a la secundària. A banda del debat lingüístic, Maragall va presentar una extensa bateria de propostes que inclouen importants iniciatives legislatives com ara la llei catalana d'educació i mesures més arran de terra. Algunes tenen una clara línia de continuïtat respecte a la política del primer tripartit. Per exemple, aquest mateix curs es posaran en marxa 200 noves aules d'acollida, una iniciativa que va arrencar el 2005 i que Maragall va dir que era un «encert històric» que s'ha convertit en referència «més enllà de Catalunya». En la mateixa línia, s'ampliaran els plans d'entorn, es triplicarà el nombre de beques de menjador i es mantindrà el polèmic pla de millora de secundària, que preveu finançament als centres a canvi de resultats. El pla, molt criticat pels sindicats, s'està aplicant de manera voluntària en 250 instituts, segons va explicar el conseller. Maragall, que va tenir una compareixença tranquil·la després de 75 dies en el càrrec, també va picar l'ullet a l'escola privada concertada i va anunciar que el pla Heura, presentat l'agost per cablejar totes les aules de les escoles públiques, s'ampliarà també a la resta de centres sufragats amb fons públics. El conseller també va posar l'èmfasi en dos aspectes que, segons ell, no han funcionat prou bé. El primer és l'elaboració d'un mapa de centres d'educació especial. Per Maragall és «escandalós i un descuit dels poders públics» que encara no existeixi aquest mapa. El segon tema pendent és millorar la formació inicial del professorat, que el conseller va definir com el «factor crític». Respecte a la sisena hora, el conseller no va garantir que el curs que ve arribi a totes les escoles: «Seguirem i avançarem.» |
|
- Crear 200 noves aules d'acollida durant aquest curs - 250 noves biblioteques escolars - 6.000 nous mestres per a la secundària - Multiplicar per tres el nombre de beques de menjador. Inversió de 5 milions - Elaborar un mapa d'escoles d'educació especial - 215 milions en quatre anys per a la formació de 15.000 professors d'anglès - Elaboració de la llei catalana d'educació aquesta legislatura - Ampliar als centres privats concertats el programa Heura de cablejat de totes les aules - Estendre el programa d'autonomia de centres a totes les escoles i els instituts de Catalunya - Reorganitzar els serveis territorials d'educació d'acord amb les set vegueries - Traspassar les competències en educació de la ciutat de Barcelona al Consorci Educatiu |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
![]()
|