Si el TC anul·la determinats articles hi haurà un conflicte polític obert que caldrà resoldre, però si l'alt tribunal valida els articles però interpretant que són constitucionals només si s'interpreten d'una determinada manera, aleshores CiU considera que serà un desastre per al país. L'exemple més clar és el tema de la llengua. L'Estatut estableix el deure de conèixer el català, però CiU tem una interpretació del TC que entengui que això no té validesa jurídica. O en el cas del finançament, la línia vermella de CiU passarà, per exemple, pel fet que es respecti que la concreció del model s'ha de fer bilateralment.

El ponent de l'Estatut i diputat Francesc Homs està treballant en aquestes línies vermelles, que considera «el mínim que s'ha de respectar perquè el resultat no ens deixi on érem». Homs argumenta que CiU va estar disposada a la negociació i a acceptar-ne el resultat durant el procés estatutari i, fins i tot, que el TC matisi algun punt. Però no acceptarà qualsevol sentència i, per això, treballa en un pla B que passaria per altres eines jurídiques, com ha apuntat Mas, per qüestions com ara la reforma de la Constitució.

De fet, si el TC supera les línies vermelles, CiU prendrà com a base de les seves reivindicacions, no ja l'Estatut votat en referèndum, sinó l'Estatut del 30 de setembre, i això inclouria una llei específica de concert com té el País Basc. I l'èxit d'aquest pla B passaria, entre altres qüestions, per la capacitat que tingui CiU al Congrés de condicionar el govern. CiU tem, i així ho ha analitzat de manera interna, que l'Estatut andalús –que, en contra del que es diu, té parts substancialment inferiors al català– sigui el model del TC. A més, la federació recorda que, a més del recurs del PP i el d'altres governs autònoms, hi ha un recurs al TC del Defensor del Poble, que CiU creu inspirat, justament, en l'Estatut andalús, que actuaria d'harmonitzador.

El PSC, per mitjà del també ponent de l'Estatut i diputat al Parlament Miquel Iceta, també ha defensat que «sempre hi ha un pla B, C o D», però, per ara –més enllà que Josep-Lluís Carod-Rovira hagi advertit que una sentència desfavorable del TC pot fer créixer el suport sobiranista–, els partits del govern volen ser optimistes i pensar només a desplegar l'Estatut. Amb tot, els partits del govern, inclosa ERC, asseguren que si l'Estatut es tomba, la resposta del govern serà unitària.

DEBAT AL PARLAMENT
Ahir mateix en el ple, el diputat d'ERC Sergi de los Ríos, en una interpel·lació en el ple, va demanar al conseller d'Economia «anar a la banda ampla» del model salvant els «riscos» del desenvolupament que, va dir, vindran tant del PP com del govern del PSOE. Va demanar unitat dels partits i fermesa de l'executiu per defensar amb la màxima ambició «punts crítics», entre els quals va citar el reglament de la comissió mixta i el consorci tributari amb l'Estat. Un consorci que va recordar que el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, assegura que és limitarà a l'IRPF. Antoni Castells li va garantir que es complirà l'Estatut i que el consorci que pot donar lloc a l'administració tributària de Catalunya, com que admet diferents lectures, «començarà» per l'IRPF, perquè, «és l'impost més rellevant i adaptable tècnicament».
El diputat de CiU i alcalde de Sort, Agustí López, va apel·lar a la «sensibilitat de pirinenc» del conseller de Governació per demanar-li que aturi la descentralització «desbocada» de la Generalitat, que veu innecessària abans que es creïn vegueries. En una interpel·lació en el ple, López va denunciar que el govern està convertint els territoris en «oficines de col·locació dels partits del tripartit que ja s'han repartit: el PSC, l'Alt Pirineu, i ERC, les Terres de l'Ebre». Joan Puigcercós va instar-lo que jutgin els càrrecs «per criteris, actuacions i funcionament». Va negar que s'hagi descartat la llei d'ordenació territorial per aquesta legislatura, però va deixar clar que és un projecte «complex» i cal «consens». D'altra banda, els alcaldes de la FMC es reuniran dimarts per fixar una posició sobre la revocació, a instàncies de Governació, de l'acord de traspassar-los la gestió dels equipaments cívics.