Quan un pseudònim és més conegut que un nom (Avel·lí Artís-Gener) vol dir l'èxit d'una labor i és que Tísner era gran, en capacitat de treball, habilitat verbal, dots expressives, memòria, etc. Quan ell i Tísner decidiren explicar la història de la seva nació a la joventut ho feren en una singular i excepcional obra: un text breu molt reeixit. 168 pàgines, la majoria amb dues il·lustracions, amb textos precisos per a una amena lectura. Llibre, diu Artís, fet amb amor, i Tísner respon: «I il·lusió». Si la lectura passa amb ganes, els dibuixos tenen l'encert de la cerca ben trobada. Un tall: al costat de les grans obres medievals, un dístic de to contundent: «D'Eiximenis, Metge i Llull, n'aprofitaràs tot full.» La varietat de les il·lustracions, l'ordre reeixit en la selecció, l'interès de la precisió i la contundència, obra de Tísner, de la troballa verbal que sigui un plaer rellegir i mirar, si coneixes història o un encís si la descobreixes. Festí, doncs, per als sentits, i encert d'una edició (Edhasa, 1977) que, apareguda en la col·lecció El Be Negre, fa honor a un nom que conjuminava esperit crític, catalanitat i humor.

La gràcia de Tísner es troba en el to humorístic i el treball d'Artís, en la voluntat de divulgar una història col·lectiva amagada. De la síntesi apareix una original obra, dinàmica i fresca, que fa conèixer com poques els perquès amb la trufa constant de l'amenitat, des d'aquell to desenfadat que donava la transició, en què començava a aixecar el cap la llibertat i les imatges, elaborades, pensades. Constitueix un autèntic fris en què es repassa, amb una notable profunditat conceptual fugint de tòpics, aquesta dimensió: no només testimoni d'època per delectança avui, sinó també obra de possible reedició, com totes les d'aquesta secció.

JOSEP M. FIGUERES és professor d'història del periodisme de la UAB