Com a amiga de la Núria des de petita, m'atreveixo a fer aquesta reflexió. És molt trist veure com una companya és jutjada d'aquesta manera. Que em volen fer creure que la Núria té dues vessants? Una de terrorista i l'altra de bellíssima persona sempre disposada a ajudar els altres? No, per aquí no hi passo, ella no és així.En aquest procés hi trobo a faltar principis bàsics, els quals sempre m'han ensenyat: la pena ha de ser proporcional al bé jurídic protegit, però aquí, el bé jurídic amenaçat on és? Les proves han de ser incriminatòries, no ho són. I el principi de subsidiarietat? Sí, és cert que el terrorisme és jutjat per la via penal però abans, cal assegurar-se que aquesta noia és realment una terrorista.
El «populisme punitiu» ens portarà a tots a un estat de repressió en funció de determinats poders. Si us plau, no perdem el nord i apliquem la justícia. El dret penal és aquell que ofereix més garanties al penat. On són aquí les garanties? No podem incloure a tothom dins del mateix sac! La llibertat d'expressió, la defensa d'uns ideals, un estil de vida… no són cap amenaça i són part dels drets humans dels quals disposem tots. Ens diferencien pocs anys, tenim idees diferents de com viure la vida o simplement la vivim diferent i no crec que per això ja hagin d'atribuir-li l'etiqueta de desviada. Admiro la valentia amb què afronta el que li està passant, però des d'aquí, ens costa fer-nos a la idea de no tenir-la al nostre costat.
