Segons totes les enquestes, el parlament autonòmic de la regió de Múrcia després de les eleccions del maig serà un calc del que hi ha ara. Amb un total de 45 diputats, el PP tornarà a obtenir la majoria absoluta amb 27 o 28 diputats, mentre que el PSOE no en tindrà més de 17 i IU mantindrà el que ja té.

L'estatut de la regió de Múrcia va entrar en vigència l'any 1982 i la més immediata conseqüència va ser la conversió en una regió uniprovincial en incorporar-se Albacete a la comunitat de Castella-la Manxa. Pel que fa a la reforma estatutària, està en fase d'estudi i el PP, de moment, no ha manifestat cap pressa ni interès per tirar-la endavant.

Els casos de corrupció urbanística, la polèmica de l'aigua i la polèmica política mediambiental del govern presidit per Ramón Luis Valcárcel no afectaran gens la intenció de vot dels murcians. Valcárcel, tot i que quan es va estrenar al capdavant de l'executiu, el mes de maig del 1995, va anunciar que no volia estar més de vuit anys en el càrrec, aquesta serà la quarta vegada que encapçalarà la llista popular, i tot fa pensar que en lloc de vuit anys podrien ser setze com a mínim els que presidirà la comunitat autònoma.

Quant al PSOE, el secretari general del partit, Pedro Saura García, intentarà escurçar distàncies amb el PP. El candidat socialista ja ha començat la seva precampanya, basant-se bàsicament en els casos de corrupció urbanística, davant un PP totalment indiferent. Saura, a més, es troba amb la dificultat afegida de l'enfrontament que mantenen amb ell els seus companys de partit, l'Agrupació Socialista Sud de Cartagena, amb més de 600 afiliats, que s'oposen frontalment al candidat socialista imposat pel secretari general a la ciutat de Cartagena.

L'altra candidatura que segurament tindrà presència a l'Assemblea de Múrcia serà la d'IU, que encapçala el coordinador regional José Antonio Pujante. Aquesta formació ha signat un acord amb els Verds per concórrer junts a les eleccions. Això ha comportat que com a número dos hi vagi el premi estatal de Medi Ambient, catedràtic i conegut ecologista, Pedro Costa Morata.

PROVÍNCIA DE CARTAGENA
Mentre el PP dóna allargues a la reforma de l'estatut, importants sectors de la dreta i l'esquerra de la comarca del Campo de Cartagena menen la pressa perquè es pugui materialitzar l'aspiració gairebé general de recuperar l'estatus de província que els va ser usurpat l'any 1833. Aquesta comarca té 338.146 habitants i ocupa una extensió de 2.239 quilòmetres quadrats. La integren els municipis de Cartagena, Torre Pacheco, San Pedro del Pinatar, San Javier, La Unión, Los Alcázares, Fuente Álamo i Mazarrón.

LA POLÈMICA DE L'AIGUA
La concentració més gran de la península de camps de golf, l'espectacular creixement urbanístic de cara al turisme i les àmplies zones de regadius comporten una despesa d'aigua molt important a Múrcia. Això l'ha portat a enfrontar-se amb altres comunitats com ara Catalunya (pel transvasament de l'Ebre), Castella-la Manxa (pel transvasament del Segura) i la comunitat andalusa per la seva reivindicació de la conca del Guadalquivir, de la qual per Múrcia només passa un u per cent. Per pal·liar aquest dèficit, l'any 2003 va entrar en funcionament la planta dessalinitzadora d'Alacant i el 2005 la del Canal de Cartagena. Per aquest any és prevista l'ampliació de les dues plantes.