En Josep de Lamoga, que pel que dedueixo és de les terres de Ponent, m'envia amb una setmana de diferència dos correus electrònics que coincideixen en un sol tema, el de la divisió territorial de Catalunya. El nostre lector, d'entrada, reconeix que «...en general em sembla que sou prou curosos en aquestes qüestions».

Si mirem la història d'El Punt, és cert que des del primer dia es va tenir clar que el nostre país està format bàsicament per comarques, i per això en la capçalera posa que El Punt és un diari «comarcal». Amb tot, com que legalment encara formem part d'Espanya, i aquest Estat està dividit bàsicament en províncies, molt sovint es donen relliscades, diria que sempre inconscients, en les quals es barregen conceptes. Per això no puc més que agrair a en Josep de Lamoga que ens controli de prop i ens faci un toc quan ens equivoquem. Josep, no et cansis, escriu-nos cada vegada que algun redactor se n'hagi anat de l'olla.

La queixa concreta del nostre lector és que en l'edició de Barcelona del diumenge 28 de gener «vaig llegir a la portada una totxana que parlava d'un veí de Lleida que seria imputat per lesions o una cosa semblant, que ara no tinc el diari a les mans... El que m'interessa destacar és que l'home en qüestió no era de Lleida, sinó de Sudanell, un poble de la comarca del Segrià a pocs quilòmetres de la capital, del Segrià, és clar, i no de la província, que és el criteri que el vostre redactor en cap, subdirector, director d'edició o qui fes la portada va emprar». Sí, senyor, d'entrada targeta vermella per aquest títol i per a qui el va fer. També, però, haig de dir que ha estat una relliscada. I ho demostra el fet que en l'edició de comarques de Girona del mateix diumenge 28 també hi surt la mateixa notícia amb el títol «Els Mossos imputen un delicte de lesions al veí de Sudanell que va matar un lladre». En la mateixa notícia, tractada en les dues edicions, a l'interior, també es parla del veí de Sudanell i no de Lleida.

Moltes vegades el periodista té la temptació de generalitzar, potser perquè li sembla que així situa millor la informació. Deixeu-me explicar un fet que em va fer veure un lector de Girona, encara que sigui només com a anècdota. Quan El Punt de Girona parla de problemes del poble veí de Salt no acostuma a dir mai Girona. Dies enrere, va sortir una notícia sobre una noia de Salt que s'havia distingit per les seves notes i el titular deia: «Una noia de Girona...» Un lapsus. Tornem amb el nostre lector de Ponent, que al cap d'una setmana ens torna a marcar de prop. Parla del diari del diumenge dia 4 de febrer, i també fa referència a l'edició de Barcelona. Diu: «Hi havia a la pàgina 3 una relació de casernes de la Guàrdia Civil per províncies.» Ell mateix fa broma dient: «O és que vau respectar l'esquema de De Burgos perquè es corresponia més amb la institució de què parlàveu?» És clar, quan arriben informacions oficials ho relacionen amb províncies, tot i que el nostre lector sap que la paraula província, El Punt mira d'obviar-la sempre que pot. I la prova és que quan es parla dels Mossos d'Esquadra sempre es fa referència a comarques.

Un tema que crec que El Punt no ha resolt és el d'utilitzar la paraula comarques com si es tractés d'una realitat territorial. «Les comarques gironines recullen...», llegeixo en un títol ben recent. I les mateixes capçaleres parlen en algunes edicions de «comarques», com ara comarques de Girona i els diumenges i dilluns, comarques barcelonines. El llenguatge és per entendre'ns i sempre és millor utilitzar el nom comarques que no pas el de província, que aquest sí que no és pas nostre. Algun dia ens posarem tots d'acord i farem una distribució territorial que ens convenci? Veurem, de moment es va trampejant com es pot. I per acabar, en Josep de Lamoga pregunta: «Per a quan l'edició ponentina del vostre rotatiu?» Ho he preguntat i m'han contestat que mai no s'ha descartat. El Punt té vocació de diari nacional català i no ho és si no arriba a «tot» Catalunya. Temps al temps.