Des de fa una setmana el barri de la Salut de Badalona és actualitat per les protestes veïnals, que el cap de setmana passat van provocar la fugida d'una quarantena de persones d'origen romanès de casa seva. Protestes que s'han traslladat aquest divendres a Llefià.

La Salut i Llefià, però, són similars a qualsevol barri de l'àrea metropolitana que va aparèixer amb la immigració de població espanyola als anys cinquanta i seixanta, i ara viu una nova onada migratòria extracomunitària. I el conflicte –que els veïns s'esforcen a centrar en la manca de civisme i a apartar de l'àmbit racista– hauria pogut saltar i pot saltar a aquests altres barris.

Situada a la perifèria de Badalona, al punt on la ciutat es confon amb Santa Coloma de Gramenet, la Salut encara és coneguda per molts veïns per «el barrio». Aquest apel·latiu, més propi dels anys setanta, és desconegut per a la majoria de població nouvinguda a la zona, que representa una tercera part del veïnat. La Salut té un 13,6% de tota la immigració de Badalona i és el barri que té més població nascuda en països no comunitaris i Romania. Amb els barris de Llefià (al costat) i Sant Roc sumen la meitat de la població nouvinguda de la ciutat.

És mig matí i en Pal, de l'Índia, està treballant al locutori del seu pare al carrer Calderón de la Barca, a la Salut. Potser per l'hora que és, només té un client, també immigrat. «No tenim cap problema, només algun client que no paga», comenta. La seva família també té una tenda de queviures, just davant del locutori, regentada per la seva mare. A la botiga hi ha la Rosario, que des que fa cinc anys va arribar de la República Dominicana viu al carrer Calderón de la Barca, «el carrer –segons ella– més lleig de tots». La Rosario denuncia la brutícia del barri, causada perquè «hi ha gent molt bruta» i perquè «l'Ajuntament no neteja». El que més sorprèn la Rosario és el poc respecte: «No són els de fora o els d'aquí; tothom viu allà on pot viure.»

Un dels problemes més greus del barri són els conflictes de convivència, generats pels pisos sobreocupats. Molts veïns n'acusen part del col·lectiu d'origen romanès. Aquest col·lectiu representa un 3,9% dels immigrats de la Salut. Molts veïns, però, tenen la percepció que aquesta xifra s'ha disparat els darrers mesos. Fonts municipals confirmen que la pressió policial que s'ha exercit a la zona sud de la ciutat, sobretot als barris de Sant Roc i Artigas, on abunda aquesta població, ha provocat la peregrinació d'algunes famílies cap a la Salut i Llefià. Aquests són dos dels barris inclosos en el projecte de la llei de barris de la Generalitat, que engloba tota la Serra d'en Mena. Aquest ambiciós projecte ha engegat l'apartat urbanístic, però el social sembla avançar a un ritme molt més lent.