El gran perill que suposava la possessió d'armes de destrucció massiva que el govern d'Aznar va dir que tenien a casa els imputats, no era tal perill segons l'Audiencia Nacional senzillament perquè no existien. La sentència és absolutòria en aquest sentit. Es creu la lliçó que va donar el catedràtic Joan Miró, citat com a testimoni i pèrit de la defensa, durant el judici del mes d'octubre passat a Madrid. Però el tribunal els condemna per pertinença a una organització terrorista. La ponent, Manuela Fernández Prado, dóna per fet que tres dels imputats, Mohamed Tahraoui, Djamel Boudjelthia i Mohamed Benaboura –a qui tracta de guerrillers, membres d'un grup terrorista actiu a Algèria– es van refugiar a l'Estat fugint del seu país i van consolidar una cèl·lula islamista a Banyoles aliant-se amb els germans Ali i Souhil Kaouka. A partir d'aquí, totes les conclusions fan pensar, segons el tribunal, que les relacions entre els detinguts i alguns dels membres de les cèl·lules terroristes desactivades a França no eren purament casuals, com interpretava la defensa. Es tractava d'una vinculació meditada i amb objectius il·lícits que la falsificació de documents d'identitat havia de facilitar.

En certa manera, la sentència s'ajusta a la línia de les decisions de l'Audiencia Nacional, habitualment dura en judicis d'aquesta mena. Però obre diversos interrogants, en opinió de la defensa que exercien Benet i Sebastià Salellas. Per exemple, per què la policia no els va detenir quan va saber que destruïen documentació.

De fet, el procés es va obrir quan el jutge Polanco va intervenir instat pel jutge francès que portava la investigació de les cèl·lules desarticulades. I s'hauria d'haver conclòs quan el mateix jutge Polanco els va deixar en llibertat després que el seu col·lega francès desvinculés els detinguts a Banyoles dels escamots desactivats a França. Un cop fora, els presumptes terroristes van presentar una querella contra el president Aznar. I va ser en aquell moment, precisament, quan va aparèixer l'informe de l'FBI que vinculava el material trobat a casa dels detinguts amb la fabricació de napalm. Polanco tampoc no ho va trobar prou sòlid i al cap de res el van fer fora de l'Audiencia. El cas va arribar a mans de Garzón i tan bon punt el va tenir va reactivar la investigació. Els va empresonar a tots i va començar els tràmits fins al judici. I ahir, Sebastià Salellas es preguntava si darrere de tot plegat hi havia altres voluntats que les estrictament jurídiques.

PRESÓ PER A EL JAAFARI
El jutge Juan del Olmo va ordenar ahir presó provisional per al marroquí Mbark El Jaafari, detingut a Reus, en espera que es decideixi sobre la seva extradició al Marroc, on està reclamat com a integrant d'Al-Qaida i del Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC).