Una bona prova de tot plegat és el primer disc d'At Versaris, Va amb nosaltres. Els MC Pau Llonch i Rodrigo Laviña i el DJ Bel fa temps que treballen amb bases electròniques i rimes, però fins ara no havien concretat la seva feina en un disc. «El projecte neix fa cosa d'un parell d'anys, arran de la feina que fèiem plegats tota una sèrie de gent que experimentàvem amb rap en català. Érem el que en argot es coneix com una crew, una colla, vaja.» Rodrigo feia lletres de rap que no entraven en la dinàmica del seu altre grup, Pirat's Sound Sistema. Pau Llonch havia fet la seva incursió en el hardcore amb Batzac. Junts van començar a experimentar amb el hip-hop.

At Versaris tenen un mètode de treball completament caòtic i un únic lema: no hi ha normes. Són el malson de qualsevol director de màrqueting: és bastant complicat que una ràdio punxi els seus temes (on reben a parts iguals polítics, policies i periodistes). Vaja, que no els tocarà ni l'engruna del 25% de la quota del català. «Si hi ha gent que no vol que se sentin algunes veritats, ja s'ho faran. Seguirem difonent la nostra merda com sempre, amb els col·legues que tenim arreu dels Països Catalans que ens tiraran un cable, amb el boca a orella, als concerts, a internet...», explica Rodrigo. L'actitud del fer-s'ho un mateix és la clau de volta d'At Versaris, que des de fa més d'un any ja fa bolos, sense disc al mercat, prenent com a base un circuit underground de cases ocupades i festes alternatives.

Tot i ser una de les poques bandes de rap en català que existeixen, els integrants d'At Versaris no se senten pioners de res. «Per nosaltres fer rap en català és una cosa natural; si és la llengua en què parles, per què has de fer rap en un altre idioma?», reflexiona Bel. Més enllà d'això, busquen sortir del tòpic raper. «Un projecte que no és sincer amb ell mateix fa riure», diu Llonch. «Nosaltres no som gàngsters, no anem amb dos paios amb pipes que ens flanquegen. Però la majoria de gent que fa rap en aquest estat-presó tampoc, i en canvi té una actitud gangsta postissa», reflexiona.

UNA ESCENA INCIPIENT
Fins ara, l'escena de rap que s'expressava en llengua catalana s'havia limitat a incursions anecdòtiques, com la d'El Disop amb el seu Jo no sóc polac i els Geronación amb el tema Les vaques. L'altra aposta forta havia estat la de la discogràfica Disc Medi, amb Pere Crim. Amb aquesta discogràfica, el raper de Sant Andreu de la Barca va editar dos discos: Odi en un gest (2003) i Canturrap (2005). Ara ha contraatacat amb un nou disc –autoeditat– titulat Lo més gran, i que ha decidit distribuir de forma gratuïta als concerts i a internet. «Un disc que surt al carrer però no al mercat», explica.