L'origen de la mobilització d'ahir al carrer Pau Piferrer de Badalona va ser anecdòtic: un problema al clavegueram. Però amaga un problema de fons: la convivència entre la població nouvinguda i l'autòctona. Al barri de la Salut és una constant, sobretot amb persones d'ètnia gitana romaneses. Els veïns autòctons asseguren que fan soroll a les nits i que no respecten les normes bàsiques de convivència. «El problema d'avui (per ahir) és una anècdota; la gent està tan cremada que ha hagut d'acabar sortint al carrer i dir ‘fins aquí hem arribat'», va dir ahir Ester Cabastany. La seva parella, Jaime Reyes, també va explicar: «Les persones concentrades no estaven al carrer per mi, sinó, perquè estem farts dels pisos sobreocupats; més avall i més amunt també en trobem; n'hi ha pertot arreu; per això estan així els veïns.»

El barri de la Salut ja va viure fa unes setmanes una situació de protesta semblant, tot i que no tan encesa. El dia 23 de novembre, Juan López, un avi de 80 anys del carrer Nàpols, es va plantar al mig del carrer amb un sofà fart de la manca de civisme de certs veïns d'origen romanès i que l'Ajuntament no resolgués el problema. López no va estar sol, una cinquantena de veïns el van acompanyar.

En aquella ocasió, la concentració va acabar a l'oficina del districte amb una reunió amb representants municipals i policials. Fruit d'aquella protesta, es va arribar a un acord entre els veïns i el consistori, segons el qual els presidents de les comunitats de veïns autoritzaven la Guàrdia Urbana a entrar als edificis quan es produïssin accions d'incivisme a l'interior.

L'Ajuntament ha impulsat altres iniciatives, com ara que una patrulla de la Guàrdia Urbana visiti els pisos de la zona i expliqui als nouvinguts les pautes de conducta. I també s'han penjat cartells, en diversos idiomes, als interiors dels edificis explicant-ho. «Hem de fer el que puguem per solucionar la situació d'incivisme», va recordar ahir Joaquim Ortilles.

Al barri de la Salut, fins l'any passat hi havia un 30,6% de població estrangera no comunitària. Ara –a partir del dia 1 de gener, Romania ja forma part de la Comunitat Europea–, la taxa de població no comunitària està al voltant del 24%.