Primer de tot. D'aquí a un any la universitat catalana haurà de proposar noves titulacions. Crec, doncs, que parlar ara de les titulacions antigues i plantejar si se n'ha de suprimir alguna només ha servit per fer més difícil el disseny del nou mapa de titulacions. Segon. Treure informacions errònies o que només són certes a mitges només ha servit per enrarir l'ambient i introduir més desconfiança. Uns exemples: per què s'ha dit que filologia romànica de la UdG només té set estudiants a primer si és una carrera de segon cicle? Per què no s'ha dit que a la UdG filologia catalana i filologia espanyola ja comparteixen els tres primers cursos i que haurien de considerar-se un sol estudi?

Tercer. El debat ha amagat una qüestió fonamental: per què hi ha carreres amb pocs estudiants? No hauríem de plantejar-nos com aconseguir que les humanitats tinguin més estudiants en comptes de fer-los fugir amb notícies alarmistes? És imaginable un país com Catalunya sense cultura humanística? Quart. Ningú no ha volgut parlar dels plans d'estudi a l'ensenyament secundari. Tots sabem que és un dels factors determinants de la tria de carrera. S'hi ensenyen prou humanitats? S'obliga els estudiants a triar els grans àmbits (humanitats, ciències) massa aviat? I el model de societat que estem construint, ajuda a triar els estudis d'una manera mínimament raonada i raonable?

El resultat final és aquest: s'ha impedit la reflexió autocrítica sobre què fem a la universitat i què hauríem de fer per millorar (i és molt!) i, sobretot, s'ha amagat què fan malament i què haurien de fer per millorar aquells que planifiquen (la planifiquen?) la política cultural i educativa catalana. Potser es tractava d'això.