El projecte que vinculava la planta de gasificació de Móra la Nova amb la revaloració de la sansa, el residu resultant del premsat de les olives, va presentar-se el maig del 2003. De fet, la iniciativa incloïa la construcció d'una planta d'assecament de sansa que aprofitaria una part dels vapors produïts a les instal·lacions de la gasificadora de plàstics que havia de fer-se primer a la fàbrica de colorants de Vila-seca, també a Móra la Nova. Paral·lelament, un equip de científics catalans i del Quebec havien d'investigar durant tres anys la millor manera de reaprofitar la sansa per a diferents aplicacions farmacèutiques, alimentàries i també mediambientals. Així, la presentació del projecte va tenir l'aval del cap de l'àrea d'energies renovables de l'Institut Català de l'Energia, Salvador Salat; del doctor en química de la URV, Joan Salvadó; del doctor en química fina de la Universitat de Sherbrooke, Esteban Jornet, i d'un representant de la societat Vilaseca Energia, Ignacio Sanchis.

En aquella època, la ja dissolta plataforma de la Ribera d'Ebre qüestionava la idoneïtat de les instal·lacions que havien de construir-se a Móra la Nova, ja que havien de funcionar amb la mateixa tecnologia que una planta que l'empresa Poligas va posar en marxa a Ribesalbes (Castelló), també amb l'oposició de grups ecologistes i veïnals. Amb tot, el principal objectiu dels inversors era generar electricitat «neta» a partir de la gasificació de plàstics no clorats, i a la vegada resoldre un dels problemes del sector agrícola del territori. De fet, l'Ajuntament i la URV també van signar un conveni el novembre del 2003, per investigar l'aprofitament de la sansa.