| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 31 de gener de 2007 > El sector cultural alerta que Frankfurt 2007 no serà la panacea
La sessió «Anatomia» va fer ahir una dissecció de l'estat de la literatura catalana actualVALÈRIA GAILLARD. Barcelona La venda del Grup 62 i la constitució d'un nou gegant editorial català i la creació del Consell de les Arts són alguns dels temes que van analitzar els professionals de la cultura en la sessió Anatomia, celebrada ahir sota l'auspici de la Institució de les Lletres Catalanes i Lletra. La fita de la fira de Frankfurt, en què la cultura catalana és la convidada d'honor, va ser la protagonista del debat. Alguns sectors apunten que, malgrat l'expectativa, no resoldrà els problemes de la literatura catalana. «Frankfurt provocarà frustració perquè hi hem projectat expectatives contradictòries», segons el periodista i escriptor Vicenç Villatoro.
Posant com a exemple un enfrontament entre el Barça i l'Espanyol, Villatoro va denunciar en la trobada amb la premsa prèvia a la sessió que, d'una banda, ERC ha defensat que a Frankfurt «hi va una llengua», mentre que el PSC diu que «hi va un país». «Si hi va un país no sé què hi pintem els valencians», va afegir el director de publicacions Bromera, Joan Carles Girbés. «Encara no sabem exactament per quina concepció aposta el govern.» Per Girbés, la fira ha de servir no només per projectar la literatura catalana a l'exterior, sinó també a l'interior, en el conjunt dels Països Catalans. La mirada escèptica envers la cita alemanya la mantenen també els llibreters, representats ahir per Rosa Viñallonga, de La Gralla (Granollers): «No podem parlar d'un abans i un després de Frankfurt. Potser la fira va molt bé i d'aquí a uns anys estem igual de malament.» La llibretera va mostrar la seva preocupació pel descens de vendes de la literatura infantil i juvenil en català: «Les editorial no publiquen prou en català? Els fills dels immigrats no llegeixen en català?», va plantejar. També «constata» que s'ha venut menys novel·la en català que el 2004, malgrat l'augment de les edicions de butxaca. L'alemanya Monica Lübcke, traductora del català a l'alemany, va aportar una mirada més positiva sobre Frankfurt. «Veig que ara, a Alemanya, tenen una altra sensibilitat pel que passa aquí i estan impressionats per la riquesa de la producció literària catalana.» Proposa convidar a Barcelona, a banda d'editors alemanys, com ja s'ha fet, periodistes, perquè assegura que són ells els que estableixen si un llibre és bo o no. Un dels taxidermistes més crítics de la sessió d'Anatomia va ser l'escriptor i crític literari Sam Abrams. Creu que el 2006 ha estat un any «francament excel·lent» per a la creació literària en tots els gèneres. Alguns dels exemples citats són el poemari Ens trobarem a fora, de Màrius Sampere, la novel·la La gran rutina, de Valentí Puig, i el dietari El mal francès, de Lluís Maria Todó. Tot i la bona onada creativa, Abrams retreu a les institucions que la literatura catalana és una de les més «desassistides» que coneix, i recrimina als mitjans de comunicació de no prestar-li prou atenció. Per aquest motiu va celebrar que la nova conselleria de Cultura –en mans d'ERC– inclogui els mitjans de comunicació. Pensa que potser així «dignificaran» la cultura. Un dels aspectes que més el preocupen és la creació del Consell de les Arts: «És un element distorsionador tremendament negatiu. Volen reconstruir-ho tot però només és una coartada per a l'immobilisme.» A l'hora de fer balanços, Villatoro, en canvi, sembla més pessimista: «Bona part dels canonitzadors de la literatura parteixen d'un catalanoescepticisme que de vegades també és narrativoescepticisme.» El periodista va més enllà i afirma: «La literatura catalana viu sota l'hegemonia d'un canon estètic concret que és el neonoucentisme d'esquerres, que valora l'obra ben feta i acabada.» Villatoro va parlar de l'«efecte Estopa»: «Han amputat el català de tot l'aspecte popular i sembla que no serveixi per dir frases com ‘por la raja de tu falda'». D'altres temes que van posar sobre la taula de dissecció són la creació del nou gegant editorial, el nou Grup 62, que segons Girbés «marcarà la literatura catalana». En canvi, no van trobar destacable el projecte de biblioteca universal de Google. «No sabem quins llibres hi aniran, ni quines versions...», va dir Abrams. Altres participants en la quarta sessió d'Anatomia, que es va celebrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, van ser Anna-Soler Pont, comissària de l'any de Frankfurt, i el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet. Van presidir la trobada el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i la rectora de la UOC, Imma Tubella. |
)
 | |||
|