Xinxilles, fures, porcs, taràntules, dracs, pollets de lloro i esquirols. Qui només té un gos com a animal de companyia és perquè vol. Les modes i aficions cada vegada més diverses han introduït nous animals a les llars de Barcelona i les botigues d'animals de la ciutat s'hi han apuntat i han propiciat els canvis. Els animals més venuts, ara per ara, continuen sent els gossos, però les races tradicionals han perdut pes en benefici d'altres, com ara el buldog (el francès sobretot, però també l'anglès, més gran), el terrier de Yorkshire, el carlí, el Pomerània, el dòberman pinscher petit, el petit llebrer italià, el terrier blanc de West Highland, el petit schauzer i, ja més gran, el shar-pei (sembla que tingui la pell rebregada). En el cas dels buldogs francesos, els més venuts a la ciutat, la febre ha arribat fins a un punt gregari i cada diumenge s'organitza a través de la plana www.bulldogconcentracion.ravalbcn.com una trobada a Montjuïc de gossos i cuidadors.

«De races tradicionals, com ara el pastor alemany, el golden retriever i el retriever del Labrador, se'n continuen venent, però n'hi ha, com ara el setter anglès o el dàlmata, que han registrat caigudes importants», explica Lluís Romero, encarregat del Mister Guau Center del carrer Aribau. El president del Gremi de Comerciants d'Animals de Companyia de Catalunya i propietari de la botiga de fures més important, Mariano Conde, explica que la venda d'algunes races de gossos ha retrocedit de manera important, com ara les dels qualificats com a «potencialment perillosos», i que la moda dels dàlmates i dels gossos nòrdics ja ha passat. «Això sí, en el moment que surt alguna pel·lícula d'èxit amb un gos o animal especial, la gent el ve a buscar a la botiga», diu Conde.

EN NEMO NO VOL AQUARI
En els últims anys, els clients de les botigues d'animals han buscat, sense èxit, un exemplar d'en Nemo, el peix pallasso que la casa Disney va fer famós (però es tracta d'un exemplar que només viu en aigua salada), o, si més no, algun que se li assemblés.

«Sovint caldria molta més formació i educació en els compradors d'animals de companyia, perquè hi ha qui no se'n fa responsable i posa data de caducitat a la seva mascota», es lamenta Enric Duran, expert en el sector i propietari de la botiga Dauver, al carrer Tallers.

Uns altres personatges tradicionals de les pel·lícules de Disney, els simpàtics conillets que sovint han fet d'extres, també ara són moda. Des de fa uns sis anys, aquests rosegadors han aconseguit fer-se un lloc a les llars i a les botigues, i ara arriben diferents tipus de conills: més o menys peluts, més o menys orelluts i de colors més o menys tacats.

Des de l'any 2005 té la seu a Barcelona l'Associació d'Amics del Conill, la regla màxima de la qual és «si compres un conill, que sigui per sempre.» Creada quan uns amics que compartien l'afició pels conills de companyia necessitaven recopilar informació, està considerada una de les entitats més responsables i la seva plana web és una de les més consultades pels aficionats. Entre d'altres coses, informa que el principal enemic dels conills dins les cases és el cablejat dels electrodomèstics, que sovint rosega i que pot arribar a electrocutar-los.

«Aquesta és una moda que ve d'altres països», diu Romero. Com també és una moda la introducció del porc (xinès o vietnamita) com a animal de companyia. «Es comporta com un gos i no és brut. El pots educar, però la seva venda encara és anecdòtica i es fa per comanda. Es poden vendre uns quatre porcs al mes», explica Romero.

FUROR PER LA FURA
Un dels animals que viu els seu millor moment és la fura, sovint utilitzada per caçar conills i que ara, tot i la fortor que desprèn, s'ha convertit en apreciat animal de companyia. «No fan tanta olor perquè, en vendre-les, les esterilitzem i els traiem les glàndules que fan olor», explica Mariano Conde, propietari de Siconatura. També els desparasiten i els posen en quarantena. «Són animals molt sensibles», diu.