dimecres, 24 de gener de 2007
> L'aventura de comprar-se uns pantalons
L. BRUFAU.
Barcelona
Comprar uns pantalons no és com comprar sabates. És una missió complicada en què una noia pot passar de posar-se una talla 36 en alguns establiments a una 40 en d'altres. Alguna cosa falla en les mides dels fabricants. Una noia de complexió prima de metre setanta d'alçada i 55 quilos de pes prova de trobar la seva talla. Primera parada al Portal de l'Àngel per trobar uns texans estàndards –ni estrets ni amples–: Cortefiel. Les rebaixes han fet el seu efecte i no hi ha gaires talles disponibles, però regirant troba la seva talla: la 38. Primera sorpresa: el botó no corda i amb la cua entre les cames es disposa a marxar no sense abans comentar-ho amb la dependenta, que respon: «A totes ens passa, un dia t'entra una talla i i un altre n'has d'agafar una de més gran.» Treu la cinta mètrica i comprova que la cintura del texà fa 72 centímetres. Continua la cerca a la botiga reina d'Inditex, Zara. Es cura en salut i agafa el ventall comprès entre la 34 i la 38. I, sorpresa!, la 38 li balla i la 36 li ve com l'anell al dit. Torna a qüestionar els seus dubtes a la dependenta, que diu sorpresa: «Però si tu tens una 36 claríssima!» Aquesta 36 fa 76 centímetres. El seu ego ha pujat i mentre puja les escales sona una cançó –premeditada?– amb la tornada «you are a supermodel». A continuació va a una altra filial de l'empresa gallega, Bershka. Impossible trobar un parell de texans rebaixats, només queden les impossibles talles 32. Torna a enfundar-se una 36, aquest cop de 78 centímetres. S'encamina cap a El Corte Inglés, on en les marques pròpies no hi ha ni rastre de talles menors a la 36. Allà una 38 va perfecta, fa 76 centímetres. Al Mango és la 36 la que en fa 76. Tot plegat, un desgavell en un cop d'ull a l'oferta d'algunes de les empreses que ahir es van comprometre a homogeneïtzar-les.
|
