«La història del Guernica és espectacular, perquè ha portat polèmica allà on ha anat», va destacar el director de 30 minuts, dijous passat, durant la presentació de l'especial. El reporter Santiago Torres, coautor del documental amb Ramon Vallès, va assenyalar que el quadre «s'ha convertit en una icona universal, en el crit contra la barbàrie, i el documental pretén ser la biografia d'aquesta obra d'art».

El brutal atac aeri per part de l'aviació alemanya –sota les ordres de Franco– que l'abril de 1937 va destruir completament la ciutat basca de Gernika va inspirar Picasso a pintar un quadre que li havia encarregat el govern de la República per exposar-lo al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937. Dos anys després, davant la davallada republicana, el mateix Picasso es va encarregar d'enviar el quadre a Nova York, al Museu d'Art Modern, per salvar-lo dels efectes de la Guerra Mundial. El pintor va indicar expressament al museu que el quadre hi era només en dipòsit i que hauria de ser enviat a l'Estat espanyol un cop es recuperessin les llibertats democràtiques. Guernica, pintura de guerra, que ja ha estat comprat per la televisió basca i la de Castella, dóna notícia d'històries poc conegudes, com l'existència d'un informe de l'FBI sobre Picasso que el considerava un perillós element comunista. En el documental també s'explica l'atemptat del qual va ser objecte el quadre a Nova York amb motiu de la guerra del Vietnam, els intents de Franco per recuperar-lo, i les difícils i negociacions secretes per aconseguir-ne el retorn.

ARQUEOLOGIA AUDIOVISUAL
Torres remarca que han fet «arqueologia audiovisual» recopilant material de 50 arxius de tot el món. «S'hi inclouen imatges inèdites fins ara, com les de l'interior del pavelló de la República, filmades pel Partit Comunista de França i recuperades recentment.» Entre els testimonis destacats del reportatge hi ha Roland Dumas, ministre d'Afers Estrangers francès amb François Miterrand i advocat de Picasso; Maya Picasso, filla del pintor; Josep Palau i Fabre, biògraf i amic del pintor, i Jorge Semprún, exdirigent comunista a França i exministre de Cultura espanyol.