L'estudi, iniciat el 2003 i fet en una vintena d'escoles del Camp de Tarragona, és pioner a l'Estat espanyol perquè fins ara cap dels publicats havia analitzat el problema del dolor de manera generalista en nens i adolescents. Més enllà de l'afectació del dolor, l'equip dirigit per Jordi Miró ha descobert diversos factors explicatius de la seva cronicitat (el que perdura més de tres mesos de manera continuada o apareix un o dos cops al mes): la por del nen davant l'experiència del dolor, el nivell de confiança sobre el curs de l'afectació, el nivell d'estrès i el de l'activitat física. Però la reacció de pares i mares és igual d'important. De fet, en els 400 casos estudiats han observat que influeixen en la conducta de dolor dels fills i, a més, hi ha diferències entre pares i mares: elles «actuen millor», diu Miró, perquè «promouen conductes més adaptatives i positives».

També hi ha diferències de gènere pel que fa a la tinença de dolor. Les nenes tenen més problemes de dolor (més de crònic) i pitjor qualitat de vida que els nens, ja sigui perquè «mostren amb major facilitat el dolor i les emocions perquè han estat educades per fer-ho», ja sigui perquè tenen una major «sensibilitat», afavorida pel fet que cada mes tenen el període, apunta Miró com a possibles causes.

El dolor en nens i adolescents és causat sobretot per mals de cap, de panxa i de cames. Aquest últim és el més incapacitant, però en canvi, el mal de cap és el que motiva més consultes al metge. Les visites al metge per problemes de dolor, però, només les han fet el 38% dels nois i noies entrevistats, mentre que el 42% s'han medicat per combatre el dolor, el mal de cap en més de tres quartes parts dels casos.

Miró reconeix en aquestes edats una major perseverança en el manteniment de l'activitat, la qual cosa «no s'observa en els adults». Els problemes de dolor estan relacionats amb una major discapacitat. Del 37,3% de nens entre vuit i setze anys del Camp que tenen dolor crònic, l'1,1% tenen una alta discapacitat. I si aquests problemes no es resolen en la infantesa «repercuteixen quan són grans», amb l'aparició de mals d'esquena, fibromiàlgia o cefalees, entre altres malalties, detalla el responsable del projecte, que fins ara només ha obtingut una beca de l'Ajuntament de Reus per continuar la recollida de dades en la segona fase.

PROMOURE LA PREVENCIÓ
L'objectiu final de l'estudi és poder establir estratègies de prevenció. Els investigadors (metges, infermers i psicòlegs) volen identificar quins són els factors de risc per «dissenyar un instrument que pugui ser utilitzat pels pediatres per identificar nens amb problemes de dolor» en les primeres etapes, argumenta Jordi Miró. Per als investigadors, els factors psicosocials (les actituds i expectatives del nen i els pares i els recursos que hi posen) són determinants en l'experiència de dolor. Un cop identificats aquests factors, que ja es coneixien en adults, es poden aplicar els programes de prevenció: «educatius per als pares» i que prevegin «que els nens afrontin la situació de manera positiva». Aquesta finalitat fa que l'estudi, que ara està en la segona fase, sigui «el primer al món», segons diu Miró, que ahir va presentar els resultats als nens i pares que havien servit de mostra. S'inclou en un projecte més global que analitza, entre altres temes, el dolor en la gent gran i també el control del dolor en els tractaments amb cures doloroses.