Candidat d'Unió a les últimes eleccions europees, Daniel Ortiz va ser elegit per a una de les sis vicepresidències de la formació, la de política territorial, en el darrer congrés, celebrat l'octubre del 2004 a Viladecans. Des d'aleshores, segons va explicar a RAC-1, ha viscut «un distanciament progressiu i gradual del projecte de la direcció» que l'ha portat a presentar, divendres, la dimissió. La va notificar per carta a la cúpula de la formació, amb qui ja no comparteix «el sistema de funcionament d'Unió». Ortiz, que ja no havia acudit a les últimes reunions del comitè de govern, no va donar motius concrets per deixar el càrrec més enllà d'un «desacord creixent» amb la direcció del partit. Fonts pròximes al fins ara vicepresident, van aclarir a l'agència Efe que se sentia «apartat» de la cúpula, amb qui discrepava en la crítica a la proposta d'Artur Mas que CiU esdevingui la «casa comuna del catalanisme» i en la necessitat que la federació entri en el futur govern espanyol. Sobre aquesta darrera qüestió, Ortiz es va limitar a apuntar ahir que se n'hauria de parlar «més del que se n'ha parlat» perquè és una decisió «de gran transcendència». Només hi estaria d'acord si l'executiu estatal assumís «compromisos molt clars» sobre el model d'Estat i l'acció de govern. A més del distanciament amb la direcció, darrere de la decisió també hi ha «una qüestió professional».

La cúpula d'Unió va rebre com un gerro d'aigua freda la dimissió. Es produeix en un moment tens en les relacions entre els socis de CiU i després que també hagi transcendit la tibantor existent a la cúpula de CDC. La permanent del comitè de govern d'Unió, presidida per Josep Maria Pelegrí, va vincular la decisió d'Ortiz de plegar amb el fet que «no ocupa cap càrrec públic» i va considerar que no és motiu suficient «per abdicar de les responsabilitats assumides davant un congrés nacional». En un comunicat, va assegurar que el fins ara vicepresident «mai havia posat damunt la taula cap tipus de discrepància» ni sobre el projecte polític d'Unió ni sobre la possibilitat de participar en un futur en el govern espanyol. La permanent li va retreure que comuniqués la decisió als mitjans abans que als companys de partit, als quals, va recordar, els ho podria haver dit en el comitè de govern celebrat dilluns. L'únic que coneixia les intencions d'Ortiz era Duran, que li havia demanat de «parlar-ne amb tranquil·litat».

Tot i que respecta la decisió, UDC la va considerar «personal» i va donar la crisi per tancada. Dissabte 27 proposaran el seu substitut.