El 26 de juny farà quaranta anys que la direcció territorial d'Urbanisme de l'època va fer l'aprovació definitiva del pla parcial que permetia tirar endavant la marina residencial d'Empuriabrava.

Diverses regidories de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries ja estan treballant en la preparació d'un calendari d'actes commemoratius per celebrar aquesta efemèride de manera especial. Tot i que els preparatius estan en una fase molt inicial, ja han començat a transcendir algunes de les activitats previstes, que es duran a terme a partir d'aquesta primavera i tindran el moment àlgid al voltant de la celebració de les festes del Carme, en què tindrà un paper protagonista aquest quarantè aniversari d'Empuriabrava.

Un dels aspectes més espectaculars serà la inauguració, aquesta primavera, d'una escultura de grans dimensions en un dels giratoris de l'accés principal a la urbanització [vegeu la peça]. L'àrea de Turisme també està preparant un logotip especial per promocionar durant aquest any la marina residencial arreu del món, a partir de les diferents fires de turisme a les quals s'assisteix. A més, s'organitzaran xerrades i exposicions i es demanarà a Turisme de Catalunya que faci la seva trobada anual al municipi, aprofitant l'excusa de l'aniversari.

«Estem intentant que tot el teixit social s'impliqui en aquesta celebració», remarca el regidor de Turisme, Joan Serra.

De fet, els empresaris locals ja han anunciat la seva intenció d'afegir-se a la festa. En aquest sentit, el president de l'Associació d'Empresaris Turístics de Castelló d'Empúries i Empuriabrava, Jordi García, remarca que s'ha fet una crida a tots els associats i veïns en general perquè aportin fotografies antigues de la marina residencial. Un cop recopilades, se'n farà un llibre. A més, l'associació està oberta a «possibles idees» per fer un aniversari més lluït.

El segon tinent d'alcalde, Josep Rodà, remarca que «Empuriabrava s'ha consolidat com un centre turístic i comercial de primer ordre» i que en quaranta anys ha fet un gir espectacular: «Al principi era una urbanització amb habitatges de segona residència i ara molts s'han transformat en residències habituals.» El canvi important, en aquest sentit, s'ha notat especialment en l'última dècada. A principis dels anys noranta el consistori castelloní havia de fer una campanya per fomentar l'empadronament i intentar arribar als 5.000 habitants, cosa que donava accés a més subvencions. En pocs anys, aquesta xifra s'ha doblat àmpliament, i el cens d'empadronats ha arribat ja cap als onze mil.