La Diputació està en el punt de mira dels diferents partits, sobretot dels majoritaris, després que les eleccions municipals del 2003 van significar el trencament de l'eterna majoria absoluta de CiU. El PSC té com a objectiu que considera plenament realista governar a la Diputació, i ERC, que ara hi mana amb CiU, continuar sent clau per a la governabilitat de la institució. ICV espera mantenir el diputat que va aconseguir el 2003, per primer cop en la història de la formació, i, fins i tot, n'aspira a algun més. De converses entre dirigents de CiU, el PSC i ERC ja n'hi ha hagut pel que fa a establir les condicions per a futures aliances, en cas que els resultats de les municipals així ho permetin.

L'escenari per al maig del 2007 està tan obert com el del maig del 2003, quan les negociacions van estar a punt d'establir aliances entre CiU i el PSC i entre ERC i el PSC. Finalment, es va arribar a l'acord entre CiU i ERC, fórmula que s'ha mantingut fins ara. Dotze diputats de CiU; nou del PSC, cinc d'ERC i un d'ICV componen actualment el ple de la Diputació. Si els resultats es repetissin o fossin semblants, una aliança de les esquerres seria perfectament viable, tot i que és de suposar que CiU farà tots els esforços per mantenir el govern de l'únic gran contrapoder que li queda en el territori gironí després de la pèrdua de la Generalitat. Des d'ERC, no hi ha definició, és a dir, tant els és vàlida una aliança com l'altra, i tot dependrà de les negociacions.

CDC I UDC
Però les negociacions i els moviments per formar govern a la Diputació i, sobretot, per escollir president i vicepresidents, no es produeixen només entre partits oposats, sinó que en el si de CiU també hi ha diferents sectors, els uns a favor que, si la federació hi torna a encapçalar el govern, la presideixi CDC i els altres, a favor que ho faci algú d'UDC. En aquest sentit, per part de CDC, Carles Pàramo, l'actual president, estaria a la graella de sortida, però també Xavier Soy, ara vicepresident, qualsevol altre alcalde (amb majoria absoluta) que s'hi vulgui postular. Si el càrrec anés per Unió –ara mateix, situació força difícil perquè CDC no voldrà perdre una presidència de contrapoder com aquesta–, el més ben situat és Jaume Torramadé, també vicepresident.