Els alcaldes consultats i els antilínia coincideixen en la seva desconfiança respecte a tot el procés polític i el fet que ara es parli de fer una «consulta pública addicional». «Volem transparència en tots els sentits i amb tot el que han dit fins ara l'únic que fan és demostrar que ja tenen una decisió presa, que és que s'ha de fer la línia, sense demostrar-ne la necessitat», manifesta Joan Martí, portaveu de No a la Mat. Martí reclama a la UE que faci públiques les dades referents a totes les interconnexions existents i «reconegui que les actuals no s'utilitzen al 100% i que és fals que l'Estat espanyol sigui una illa energètica, sinó que és excedentari i exporta al Marroc i Portugal». Respecte a la consulta, creu que és un «pur formalisme» i desconfia de «les bones intencions de Brussel·les».

L'alcalde de la Jonquera i president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Jordi Cabezas, també mostra desconfiança i considera que «el que es vol fer ja és clar i l'únic que no tenen decidit és el traçat». «La Generalitat diu que és cosa de l'Estat i els estats volen passar la responsabilitat a Europa i que nosaltres cada vegada puguem dir-hi menys», lamenta Cabezas, que recorda als estats francès i espanyol que ells mateixos estan impulsant la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la zona amenaçada ara per la línia: «Fer-la passar per les Salines seria un atemptat ecològic.»

L'alcalde de Maçanet de Cabrenys, Lluís Carbó, reclama que si es vol fer una consulta pública ben feta, «abans es faciliti tota la informació i s'expliqui la veritat, perquè si la gent ho desconeix se la pot manipular».

Per la seva banda, l'alcalde de Vilafant i president de l'Associació de Municipis contra la Mat, Paulí Fernández, manté que ningú ha demostrat la necessitat tècnica de la línia i exigeix un veritable debat públic. A més, considera que no té cap sentit que es faci arribar la línia de Bescanó fins a Santa Llogaia, sense tenir clar si la interconnexió es farà i per on es farà.