| |||||
|
|||||
|
dijous, 11 de gener de 2007 > La Comissió Europea proposa consultar el traçat de la MAT a la població afectada
La interconnexió entre Sentmenat, Bescanó i Baixàs es fixa com una de les tres prioritàries a EuropaVICENÇ BATALLA. Brussel·les En un pla d'interconnexions elèctriques prioritàries presentat ahir a Brussel·les per la Comissió Europea, la línia de molt alta tensió (MAT) que ha de travessar els Pirineus i unir Sentmenat amb Bescanó i Baixàs, a la Catalunya del Nord, apareix com un dels tres principals projectes que, pel retard que acumula, necessitarà un coordinador especial que han demanat pels governs de Madrid i París. Entre les valoracions del pla que ha elaborat la Comissió Europea s'inclou una consulta pública addicional entre les poblacions afectades a banda i banda dels Pirineus, tot reconeixent la dificultat per establir el traçat.
El coordinador especial per la MAT ha de ser nomenat a principi d'aquest any. En el pla fet públic ahir, dins tota una estratègia de la Comissió per a un mercat únic de l'energia a Europa, els seus responsables situen la nova línia de molt alta tensió entre Baixàs, a la Catalunya Nord, i Bescanó i Sentmenat, al Principat, com un dels quatre projectes, tres d'electricitat i un de gas, que necessiten urgentment aquesta figura per complir els terminis previstos. Projectada inicialment per l'any 2007, la connexió transpirinenca es posposa ara per al 2009 o el 2010. Aquest coordinador, que van demanar el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el francès, Jacques Chirac, en la cimera del novembre passat a Girona, s'ha de dedicar a trobar una solució que complagui totes les parts. En l'informe de la Comissió es qualifica aquesta línia de «crucial per enllaçar la xarxa de la Unió amb l'illa d'electricitat ibèrica». I, al mateix temps, s'admet «la dificultat per definir el pas per la frontera entre els estats espanyol i francès» a causa «de l'oposició de la població local». Per aquest motiu, es recomana una consulta pública addicional, associada als actors regionals, tot i que s'acaba al·ludint a l'indispensable «acord al més alt nivell polític possible» per a un projecte considerat «encallat». En les avaluacions, també hi ha una referència a les possibilitats de «refer les línies existents» o «modificar el traçat», sense que hi hagi una posició concreta. La primera opció, tirant a terra la interconnexió existent entre Vic i Baixàs per doblar la capacitat actual de 400.000 volts, és defensada per la companyia de la xarxa elèctrica francesa RTE. La segona, proposada pel govern espanyol amb el suport de l'executiu català quan el ministre d'Indústria era José Montilla, preveu fer un desviament per Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà, a través del punt fronterer del Mont Capell. En tots dos casos, hi ha l'oposició dels ecologistes i els pobles de la zona. Aquest coordinador, que hauria de publicar els seus resultats a l'estiu, després de les eleccions presidencials i legislatives a França i les municipals a l'Estat espanyol, seria una personalitat que «tingui tant els coneixements tècnics com l'autoritat esperada per ser acceptat per totes les parts implicades, possiblement un antic alt càrrec polític de la Unió», segons van manifestar fons comunitàries, que no amaguen la dificultat de trobar la persona adequada. Això pot fer endarrerir encara unes setmanes la decisió. «El coordinador promourà la dimensió europea del projecte i obrirà un diàleg transfronterer entre promotors, els sectors públic i privat, així com les autoritats regionals i locals i la població. Ajudarà a coordinar el procediment (inclosos el procediments de medi ambient) i publicarà un informe sobre els progressos del projecte o projectes i totes les dificultats i obstacles que suposin un retard significatiu», s'exposa en la declaració d'intencions de la seva missió. En una situació similar, es troben dues altres interconnexions elèctriques i un gasoducte, el Nabucco, situats al nord-est del continent, al voltant del mar Bàltic. En total, la Comissió assenyala 314 infraestructures necessàries per al mercat únic de l'energia, 42 dels quals són «projectes d'interès europeu perquè poden constituir línies transfrontereres amb un impacte en la capacitat de transmissió». Els responsables de l'executiu comunitari hi afegeixen la seva contribució econòmica a través del Banc Europeu d'Inversió. Per a la línia catalana, d'un pressupost calculat de 140 milions d'euros, es preveu una aportació de 600.000 euros. Segons l'informe, abans del 2013 s'haurien d'invertir almenys 30.000 milions d'euros en infraestructura energètica. Actualment, s'hi dediquen 200 milions anuals. I conclou la Comissió, com a advertiment: «Amb els actuals nivells, la Unió Europea no serà capaç de construir de veritat un mercat intern. No estarà preparada per assumir la producció necessària d'electricitat provinent de les energies alternatives. Continuarà pagant despeses altes a causa de la congestió i el manteniment d'una capacitat insuficient de les àrees d'interconnexió energètiques.» |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
![]()
|