Un cop superat el tema del transvasament de l'Ebre, que va marginar el PP en la política aragonesa i va permetre al PSOE governar amb el Partit Aragonès Regionalista (PAR) d'ençà de 1999, ara tot es presenta a Aragó més obert i complex amb vista a les eleccions del 27 de maig. Marcel·lí Iglésias aspira a presidir la comunitat per tercera legislativa consecutiva, però el PP, amb Gustavo Alcalde al capdavant, intentarà escurçar distàncies i assolir uns resultats que facin possible un pacte amb el PAR, el seu teòric aliat natural. Si es produeix aquest previsible escenari en el qual ningú no obtingui majoria absoluta, el PAR, que representa el regionalisme de centredreta, podria ser decisiu a l'hora de decidir el president de la comunitat per als pròxims quatre anys. De fet, el PAR ha mantingut contactes durant els últims mesos amb el PP, fins i tot en l'àmbit estatal, segurament amb la intenció de jugar amb una certa ambigüitat i mantenir totes les possibilitats de pactes obertes fins després de les eleccions.

Per la seva part, el regionalisme d'esquerres, representat per la Chunta Aragonesista (CHA), que repeteix candidat en la figura de Chesús Bernal, no té gaires bones perspectives, segons les darreres enquestes, que li auguren un lleuger retrocés. Tot i que Iglésias hauria pogut governar amb ells des del 2003, va escollir continuar la coalició amb el PAR. El CHA és l'únic partit que s'ha mostrat decebut amb la reforma de l'Estatut d'Aragó aprovada pel Parlament regional el 21 de juny i ha denunciat que les altres forces han negociat un text de renúncia. El CHA reivindica com a bagatge la seva gestió a l'Ajuntament de Saragossa, on governa amb el PSOE i es presenta com una força que elecció rere elecció ha guanyat vots.

La cinquena força política d'Aragó, Izquierda Unida, liderada per Adolfo Barrena, és testimonial en aquesta comunitat, i no aspira a gaire res més que mantenir l'únic escó que va aconseguir el 2003.

LA POLÍTICA DE L'AIGUA
Tot i que, en principi, ja ha passat el perill del transvasament de l'Ebre, la política de l'aigua continua sent un dels temes més rellevants en l'àmbit polític aragonès, per la sequera que assota la regió. En aquesta legislatura, el problema de l'aigua ha centrat la majoria de les sessions al Parlament aragonès, i res fa pensar que deixi de ser el tema estel·lar, ja que el problema continua viu.