dissabte, 6 de gener de 2007
> La ruta 66
la galeria
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
Aquest dia vaig fer la ruta de la C-66, de Besalú fins a Mont-ras. Són cap a una seixantena de quilòmetres i cap a tres quarts o una hora de camí. Des de Besalú fins a Campdorà viatges ràpid, amb fluïdesa i sense perdre els nervis. Just travessat el pont del Ter, un cop arribes al Congost, comences a avançar com el tren d'Olot, que marxa com vol i arriba quan pot. El viatge deixa de ser relaxant, malgrat la bona música de la ràdio. Quan passes per Celrà i veus la rapidesa amb què un poble ha esdevingut una ciutat dormitori, et sents, no pas impotent, un inútil. I t'enrabies. Bordils és més amable. Ja seria prou hora que fessin alguna variant, sense abusar de l'asfalt; que els d'abans no es queixin, que tampoc no van fer res. Fins a la Pera i a Corçà vas fent, si no hi ha tractors ni ciclomotors de quatre rodes. A la Bisbal, molt malament altra vegada, passis per l'Aigüeta o per allò que en diuen minivariant i que ha quedat com una via urbana i perillosa per als bisbalencs en el tram de més cap a Vulpellac. Tornem-hi: ja seria prou hora que fessin alguna variant, sense abusar de l'asfalt; que els d'abans no es queixin, que tampoc no van fer res. Suai, suai, arribes a l'Empordanet. Penses que ja hi hauries d'haver arribar fa estona. Creus que convé eixamplar la carretera amb algun carril més per poder avançar els vehicles lents, però a nivell de la vella, resseguint-la, sense abusar de l'asfalt, per poder anar a noranta i no haver-te de passar l'estona renegant.
|
